 |
| SEURAT, Georges. Un bany a Asnieres |
Desitjo que les bombetes
es cobreixin amb un pàmpol,
que els banyistes de Seurat
arraconin les fàbriques,
que una novel·la s'acompanyi
sempre d'una bona coberta.
Desitjo de fer reeixir les paraules
per descriure la primavera.
Que maco quan dius de fer reeixir les paraules per descriure la primavera....
ResponEliminaI moltes altres coses.
Intueixo que serà un any en el que ens donaràs molta bellesa.
un petó
Això espero, Enric! No començaria amb el peu esquerre, doncs!
EliminaVaig veure el quadre en viu. Desprén una joia de viure semblant als dos últims versos teus.
ResponEliminacantireta, és una joia de viure molt hieràtica, la d'aquest quadre, però és bellíssim. Gràcies!
EliminaQuins bons desitjos, Helena. M'agraden més que el quadre.
ResponEliminaSílvia,
ResponEliminam'he inspirat en la protagonista d'Un tramvia anomenat desig. Em faig meva una frase seva, igual com la idea d'aquest quadre.
Le style c'est l'homme même. Buffon.
ResponEliminaJo crec que les coses per a sentir-les cal dir-les bé, i les persones hem de tenir estil, abans que la forma tot i ser aquesta també necessària.
L'home d'un tramvia anomenat desig no les tenia de formes i per cert això, la manca de formes és com la mort, simbòlica i real, la brutalitat, la crueldat, la maldat no té de formes.
Una abraçada sempre intentant ser carinyós i comprensiu.
Vicent
Vicent,
Eliminamés que la forma, m'agrada que la bellesa cobreixi el progrés, fent-lo més "comfortable". És veritat que el personatge de Marlon Brando no té formes!
Boniques paraules per aquesta imatge estiuenca, ideal per començar l'any!
ResponEliminaSí, és una imatge plena d'optimisme, Lupe!
EliminaQue una pintura s'acompanyi
ResponEliminasempre d'un bon poema.
Aquesta pintura em transmet suavitat, el teu poema, també.
(Això que el Marlon Brando no té formes no ho he entès... em sembla que tinc un cervell molt literal ;)
Gemma Sara,
Eliminaque el personatge que interpreta Marlon Brando no té formes vol dir que no transmet ni bondat ni bellesa, per a mi almenys.
També desitjo "que una pintura s'acompanyi/ sempre d'un bon poema"!
El contrast de la placidesa el els suaus colors amb el fum de les fàbriques al fons evidencia les paradoxes del viure. I que potser des de Seurat fins ara hem millorat en medi ambient... ¿o no?
ResponEliminaJa hem passat tres dies de l'any...
Olga,
Eliminael meu professor d'història de l'art deia que les fàbriques al fons eren un exemple d'adaptació del progrés en una escena bucòlica.
Sí, ja fa tres dies del nou any!