Només els individus que estan al discurs capitalista, un dels cinc discursos de l'ésser humà, la major part del temps, doncs tots hi estem en molts moments en un ventall de permanència, només aquests homes creuen, doncs només creuen que tothom té un preu, que l'art es pot comprar, però els que estem a l'histèric la major part del temps sabem, tot i que sempre hi ha qui es ven, qui fa art per a la venda, que hi ha quelcom que no ens trauran mai, que mai no ens compraran, per exemple jo m'imagine fer versos sobre l'holocaust nazi de manera elogiosa, mai no els faria tot i que em pagaren, ara una altra cosa, un poder més fort és no la venta sinó la imposició, que fan els del discurs de l'amo, aquests t'obligarien a escriure'ls i ja si que és més difícil negar-se, però no ho dubtes hi ha gent que mai no els escriuria i donaria la seua vida, per tant l'exepció fa que no es puga dir que l'art es ven, sinó que no es ven ni es compra. I de la marca, mira, jo conec a una dona que sempre es compra roba que no es de marca, i si no pot perquè la roba que li agrada no existeix sense va a un sastre i se la fa. I no és de les persones que tinguen molts diners i pertant tampoc no és de tarannà ric, per cert l'espiritualitat no cap a un ric, ric de tarannà, jo crec que la única marca que jo hauria de portar si poguera seria la del meu nom.
Un llapis de marca en mans d'un bon artista segurament pot millorar la tècnica però no l'art en sí. A mi les marques no m'agraden però reconec que n'hi ha de bones que fan honor al valor que se'ls dóna. Estic completament d'acord en què l'art no es compra però tot i així sí que té valor.
Només els individus que estan al discurs capitalista, un dels cinc discursos de l'ésser humà, la major part del temps, doncs tots hi estem en molts moments en un ventall de permanència, només aquests homes creuen, doncs només creuen que tothom té un preu, que l'art es pot comprar, però els que estem a l'histèric la major part del temps sabem, tot i que sempre hi ha qui es ven, qui fa art per a la venda, que hi ha quelcom que no ens trauran mai, que mai no ens compraran, per exemple jo m'imagine fer versos sobre l'holocaust nazi de manera elogiosa, mai no els faria tot i que em pagaren, ara una altra cosa, un poder més fort és no la venta sinó la imposició, que fan els del discurs de l'amo, aquests t'obligarien a escriure'ls i ja si que és més difícil negar-se, però no ho dubtes hi ha gent que mai no els escriuria i donaria la seua vida, per tant l'exepció fa que no es puga dir que l'art es ven, sinó que no es ven ni es compra.
ResponEliminaI de la marca, mira, jo conec a una dona que sempre es compra roba que no es de marca, i si no pot perquè la roba que li agrada no existeix sense va a un sastre i se la fa. I no és de les persones que tinguen molts diners i pertant tampoc no és de tarannà ric, per cert l'espiritualitat no cap a un ric, ric de tarannà, jo crec que la única marca que jo hauria de portar si poguera seria la del meu nom.
Vicent
És cert que l'espiritualitat no cap a un ric de tarannà, Vicent. Per molts quadres que tinguis a casa, si no hi entres, mai seran teus.
EliminaUn llapis de marca en mans d'un bon artista segurament pot millorar la tècnica però no l'art en sí. A mi les marques no m'agraden però reconec que n'hi ha de bones que fan honor al valor que se'ls dóna. Estic completament d'acord en què l'art no es compra però tot i així sí que té valor.
ResponEliminaSílvia, tu ja ets com una bona marca!
ResponEliminaCert! No hi ha més que veure els meus dibuixos per adonar-se'n
ResponEliminaMolt bona, sempre tan irònic, Jpmerch!
Elimina