L'etern retorn. El passat em torna en totes les estacions, però a l'hivern és quan més em refreda. He sortit fa un moment i encara tinc piulots als dits!
L'aparició del cristianisme va suposar la catalització de la cultura i de la tècnica en darrera instància com la coneixem ara, amb una sola contrapartida, que posàvem un punt final, paíem una realitat finita, abans que ja Nietzshe va voler tornar, es concebia la Història com un anar i tornar, es concebia cíclicament, i d'ací la major realitat o la realitat femenina, que no és la certa, com tampoc ho és la masculina i finita, però té més de intangible però real, la cíclica, infinita, màgica. La naturalesa funciona a poc que ens adonem d'aquesta manera cíclica, primavera, tardor, hivern, estiu, i és així que també funciona de l'altra manera, tots morim, en el camí i terme mig, que sembla impossible però ho és de possible és el misteri, el Màgic.
El que jo anomene màgic és la conjunció d'allò masculí i allò femení, la total comunicació, l'acte de l'amor existent, el Cel, el Nirvana, etc. És una mica com la utopia, la utòpica comunicació final i l'impossible, quan el sentit femení diu que tot és possible amb límits, i el masculí que posa eixos límits, el màgic que jo dic és l'absolut que diuen els teòlegs, allò inabastable, i inconcebible, allò que els jueus diuen l'innomenable per impossible i possible alhora, imagina't que no és cap bogeria, la psicoanàlisi pensa que la realitat és una contradicció paradoxal, imagina't un segment qualsevol, doncs és finit, 10, 15, 20, cm, etc. i infinit en allò micro si el divideixes eternament per la meitat, i allò macro igualment, com la distància entre planetes, on posem la fi? hi ha qui diu que el no-res està ací, però aquesta seria la visió masculina, la femenina la de l'infinit i el màgic o innomenable la conjunció d'ambdues, el Cel, Nirvana, Fal·lus etern, felicitat, esperança, eternitat, Ades, etc.
Som en una de les tres nits màgiques d'aquestes festes. Alguna cosa especial fa més misteriós el cel d'hivern que enguany és càlid. Aprofita aquest pas i la bona estrella.
Tot és cíclic en la vida, Helena. les estacions es repeteixen una i altra vegada i els temps de vegades s'hi confonen
ResponEliminaB7s
Volia parlar de Vivaldi en aquest poema, ja que l'hivern és la composició que més m'agrada d'aquest autor.
EliminaL'etern retorn. El passat em torna en totes les estacions, però a l'hivern és quan més em refreda. He sortit fa un moment i encara tinc piulots als dits!
ResponEliminaSílvia, jo visc en un constant hivern, les meves emocions són congelades, contingudes.
EliminaL'aparició del cristianisme va suposar la catalització de la cultura i de la tècnica en darrera instància com la coneixem ara, amb una sola contrapartida, que posàvem un punt final, paíem una realitat finita, abans que ja Nietzshe va voler tornar, es concebia la Història com un anar i tornar, es concebia cíclicament, i d'ací la major realitat o la realitat femenina, que no és la certa, com tampoc ho és la masculina i finita, però té més de intangible però real, la cíclica, infinita, màgica. La naturalesa funciona a poc que ens adonem d'aquesta manera cíclica, primavera, tardor, hivern, estiu, i és així que també funciona de l'altra manera, tots morim, en el camí i terme mig, que sembla impossible però ho és de possible és el misteri, el Màgic.
ResponEliminaVicent
Sí que costa de fer-te idea de la mort quan n'ets lluny, Vicenç. Em pots explicar què és això del Màgic?
EliminaEl que jo anomene màgic és la conjunció d'allò masculí i allò femení, la total comunicació, l'acte de l'amor existent, el Cel, el Nirvana, etc. És una mica com la utopia, la utòpica comunicació final i l'impossible, quan el sentit femení diu que tot és possible amb límits, i el masculí que posa eixos límits, el màgic que jo dic és l'absolut que diuen els teòlegs, allò inabastable, i inconcebible, allò que els jueus diuen l'innomenable per impossible i possible alhora, imagina't que no és cap bogeria, la psicoanàlisi pensa que la realitat és una contradicció paradoxal, imagina't un segment qualsevol, doncs és finit, 10, 15, 20, cm, etc. i infinit en allò micro si el divideixes eternament per la meitat, i allò macro igualment, com la distància entre planetes, on posem la fi? hi ha qui diu que el no-res està ací, però aquesta seria la visió masculina, la femenina la de l'infinit i el màgic o innomenable la conjunció d'ambdues, el Cel, Nirvana, Fal·lus etern, felicitat, esperança, eternitat, Ades, etc.
ResponEliminaUna forta abraçada valenciana i russafenca
Vicent
Som en una de les tres nits màgiques d'aquestes festes. Alguna cosa especial fa més misteriós el cel d'hivern que enguany és càlid. Aprofita aquest pas i la bona estrella.
ResponEliminaSí que són màgiques, aquestes nits, Olga. Que sigui bona per a tu l'estrella també.
Elimina