En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 2 de febrer de 2013

La vida, la causa;
l'efecte, la ferida.
Ens cura el vers.

[seguint la Carme]

12 comentaris:

  1. un poema no deixa de ser la redempcio d´ un instant.
    petons

    ResponElimina
  2. El poema és la redempció d'un instant en un altre instant, tant com el seu perllongar.

    ResponElimina
  3. Aquesta versió és fantàstica, Helena!!!

    ResponElimina
  4. He dit i escrit que la paraula -el vers- és el pont que ens permet el pas al més enllà.

    ResponElimina
  5. La paraula, el vers pot igual que ferir guarir, i són els poetes els veritables portadors si no de la veritat, sí del saber, doncs són, som els individus histèrics que tenim una relació amb el saber directa, els que estem al discurs histèric que sabem, si se li pot anomenar així a la intel·ligència contemplativa, els que estan als discursos de l'amo o del capitalista també saben, i potser els vaja millor que a nosaltres en la vida, però no saben directament, si no que ens utilitzen o la seua relació amb el saber és indirecta. El saber guareix, cura, i com no el vers, la paraula, jo m'atreviria a dir que fins i tot de mals físics, sempre amb els límits de la matèria, és clar, però límits que són més extensos que ens podem imaginar per una visió utilitarista o cientificista.

    Una abraçada des del barri de Russafa de València

    vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Vicent, que la paraula pot ferir igual que guarir, i a voltes tot alhora!

      Elimina
  6. Doncs jo vull estar ferida sempre a la vida!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...