La paraula, el vers pot igual que ferir guarir, i són els poetes els veritables portadors si no de la veritat, sí del saber, doncs són, som els individus histèrics que tenim una relació amb el saber directa, els que estem al discurs histèric que sabem, si se li pot anomenar així a la intel·ligència contemplativa, els que estan als discursos de l'amo o del capitalista també saben, i potser els vaja millor que a nosaltres en la vida, però no saben directament, si no que ens utilitzen o la seua relació amb el saber és indirecta. El saber guareix, cura, i com no el vers, la paraula, jo m'atreviria a dir que fins i tot de mals físics, sempre amb els límits de la matèria, és clar, però límits que són més extensos que ens podem imaginar per una visió utilitarista o cientificista.
Un suport on agafar-os ben fort.
ResponEliminaJo no penso deixar-lo mai, aquest suport, Joana.
Eliminaun poema no deixa de ser la redempcio d´ un instant.
ResponEliminapetons
El poema és la redempció d'un instant en un altre instant, tant com el seu perllongar.
ResponEliminaAquesta versió és fantàstica, Helena!!!
ResponEliminaA mi m'agrada més la teva, Carme!
ResponEliminaHe dit i escrit que la paraula -el vers- és el pont que ens permet el pas al més enllà.
ResponEliminaOlga, la paraula és allò més immaterial que tenim.
EliminaLa paraula, el vers pot igual que ferir guarir, i són els poetes els veritables portadors si no de la veritat, sí del saber, doncs són, som els individus histèrics que tenim una relació amb el saber directa, els que estem al discurs histèric que sabem, si se li pot anomenar així a la intel·ligència contemplativa, els que estan als discursos de l'amo o del capitalista també saben, i potser els vaja millor que a nosaltres en la vida, però no saben directament, si no que ens utilitzen o la seua relació amb el saber és indirecta. El saber guareix, cura, i com no el vers, la paraula, jo m'atreviria a dir que fins i tot de mals físics, sempre amb els límits de la matèria, és clar, però límits que són més extensos que ens podem imaginar per una visió utilitarista o cientificista.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de València
vicent
És veritat, Vicent, que la paraula pot ferir igual que guarir, i a voltes tot alhora!
EliminaDoncs jo vull estar ferida sempre a la vida!
ResponEliminaMolt bona, Sílvia! Així sempre estàs inspirada.
Elimina