No hi ha res més subtil i directe que un vers per al poeta! Penso que hi ha versos que sedueixen el cor i que són impossibles d'interpretar (almenys per a mi), se senten i prou.
Ja et vaig dir que parlar de l'amor és talment igual a fer l'amor, es fa l'amor quan en parlem, i la poesia, els poetes fan l'amor, perquè són folls i només els folls poden estimar, les persones fredes, els assenyats no hi arriben, perquè l'amor és una immensa follia, una bogeria que ha estat adaptada al cos de la nostra societat i que ja conforma el nus junt amb el gaudi, de les persones fredes i el desig, i és la part que els cimenta a tots tres. L'amor ens acosta a Déu o als déus o icones nostrades, o més nostres i ell ens fa sentir que hi ha quelcom més que matar o morir, que véncer o perdre, que treballar o estar aturat, que viure o morir, ens fa sentir la llum, i la poesia, els versos són eixe acostament que té el poeta per a fer-se sentir, per a sentir amb el qui el llegeix, de fer l'amor constantment.
Ets una intèrpret, i alhora l'autora. Ens fascinen els teus versos, les maniobres subtils de les paraules que ens lliguen als sentiments que ens evoquen els teus, i aviven els nostres. La poesia ens permet aquest miracle fascinant de sintonia.
Tot allò que ens sedueix hi és en la poesia i poesia és tot allò que s'interpreta siga mitjançant la raó o els sentits, perquè tots dos s'hi barregen als batecs del vers.
Desconfia de les paraules escrites poden ser una subtilment poderosa eina de seducció, el valor d'una mirada el tacte d'un cos, la poesia de la vida, no només seduiran el teu cor, també la teva ànima. Bon any.
No hi ha res més subtil i directe que un vers per al poeta! Penso que hi ha versos que sedueixen el cor i que són impossibles d'interpretar (almenys per a mi), se senten i prou.
ResponEliminaA mi el que no acabo d'entendre, entre la vigília i el son, és el que em sedueix més. El cor sempre sol entendre alguna cosa o altra, la raó també.
EliminaLa felicitat, si n'hi ha, consisteix a observar tot allò que ens pot seduir i, com bé dius, interpretar-ho: la nostra paraula, així, no s'acabarà mai.
ResponEliminaOlga,
Eliminala intel·ligència, d'entendre, fa sempre molt feliç.
Ja et vaig dir que parlar de l'amor és talment igual a fer l'amor, es fa l'amor quan en parlem, i la poesia, els poetes fan l'amor, perquè són folls i només els folls poden estimar, les persones fredes, els assenyats no hi arriben, perquè l'amor és una immensa follia, una bogeria que ha estat adaptada al cos de la nostra societat i que ja conforma el nus junt amb el gaudi, de les persones fredes i el desig, i és la part que els cimenta a tots tres.
ResponEliminaL'amor ens acosta a Déu o als déus o icones nostrades, o més nostres i ell ens fa sentir que hi ha quelcom més que matar o morir, que véncer o perdre, que treballar o estar aturat, que viure o morir, ens fa sentir la llum, i la poesia, els versos són eixe acostament que té el poeta per a fer-se sentir, per a sentir amb el qui el llegeix, de fer l'amor constantment.
Una abraçada
Vicent
M'agrada moltíssim el que dius avui, Vicent!!!
ResponEliminaEts una intèrpret, i alhora l'autora. Ens fascinen els teus versos, les maniobres subtils de les paraules que ens lliguen als sentiments que ens evoquen els teus, i aviven els nostres. La poesia ens permet aquest miracle fascinant de sintonia.
ResponEliminaJo crec que seré sempre més intèrpret que poeta, però ho he d'intentar! Moltes gràcies, Eduard.
EliminaTot allò que ens sedueix hi és en la poesia i poesia és tot allò que s'interpreta siga mitjançant la raó o els sentits, perquè tots dos s'hi barregen als batecs del vers.
ResponEliminaJoana,
Eliminaés quan dormo que hi veig clar.
Desconfia de les paraules escrites poden ser una subtilment poderosa eina de seducció, el valor d'una mirada el tacte d'un cos, la poesia de la vida, no només seduiran el teu cor, també la teva ànima. Bon any.
ResponEliminaRafael,
Eliminaa vegades les paraules escrites van acompanyades de la mirada que dius, i de la poesia de la vida. També he de desconfiar?
...a vegades val la pena arriscar-se...però això és part del joc poètic, llegir...o també viure...
ResponElimina