Sempre hi ha algú o alguna cosa que hi manca en tot, és la "manca" en el llenguatge, eixa manca que fa que de vegades fem mal sense voler o volent, o tot siga imperfecte, pot ser manque una persona o una idea o un sentiment, que ens farà en recordar-nos de que convivim amb el cos i l'ànima, amb una bipolaritat que ens condueix a creure'ns humans i peribles, ho som, però també de vegades retrobem aquella eternitat de que som capaços els homes i les dones, la natura.
Volia dir que l'eternitat és una idea, si vols del món de les idees de Plató, que existeix en tota la natura, en tots els objectes, persones i animals que hi existeixen, arribar a ella és un acte personal i intransferible, però s'hi pot arribar, ja sé que molts diran que és un miratge, un semblant, però qui ha arribat sap del cert, i dic del cert, que com que la realitat la fem cadascun de nosaltres, doncs no hi ha una realitat "objectiva", l'eternitat hi és, hi ha qui arriba, i són, serà una resposta només vàlida per a aquesta persona, objecte o animal, no apta per a poder exportar als fills o als amics ni coneguts. Una realitat només per a ell tot i que tothom hi pot arribar, valga la contradicció paradoxal.
Una forta abraçada des del barri de Russafa de València de
Els teus poemes sempre m'inspiren. Mai no me'n vaig amb les mans buides.
ResponEliminaCom m'afalagues!
EliminaJO també, senyora Helena.
ResponEliminaCom m'afalagueu!
EliminaMolt bo!!
ResponEliminaSi tu ho dius ho deu ser...
EliminaNo sempre en podem donar nosaltres mateixos en cada poema...
ResponEliminaSí que ens hi donem, però crec que només l'ombra!
EliminaPassa la nit.
ResponEliminaHi ets al vers
com silueta al vent.
M'emporte el teu, Ok???? I els pose tots dos junts, val???
ResponEliminaMolt bé que te l'enduguis al Face, però proposo que també ho facis al google+.
EliminaNoooooooooooo, si me l'he emportat al blog , l'he rectificat i n'he afegit un altre. Al face no pose res meu!!!
ResponElimina!!
ResponElimina!!!!!!!!!!!!!!!!
EliminaSempre hi ha algú o alguna cosa que hi manca en tot, és la "manca" en el llenguatge, eixa manca que fa que de vegades fem mal sense voler o volent, o tot siga imperfecte, pot ser manque una persona o una idea o un sentiment, que ens farà en recordar-nos de que convivim amb el cos i l'ànima, amb una bipolaritat que ens condueix a creure'ns humans i peribles, ho som, però també de vegades retrobem aquella eternitat de que som capaços els homes i les dones, la natura.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
La bipolaritat entre cos i ànima s'apropa molt a la idea del poema, Vicent. Però l'eternitat és en la natura?
EliminaVolia dir que l'eternitat és una idea, si vols del món de les idees de Plató, que existeix en tota la natura, en tots els objectes, persones i animals que hi existeixen, arribar a ella és un acte personal i intransferible, però s'hi pot arribar, ja sé que molts diran que és un miratge, un semblant, però qui ha arribat sap del cert, i dic del cert, que com que la realitat la fem cadascun de nosaltres, doncs no hi ha una realitat "objectiva", l'eternitat hi és, hi ha qui arriba, i són, serà una resposta només vàlida per a aquesta persona, objecte o animal, no apta per a poder exportar als fills o als amics ni coneguts. Una realitat només per a ell tot i que tothom hi pot arribar, valga la contradicció paradoxal.
EliminaUna forta abraçada des del barri de Russafa de València de
Vicent
Uf, que enrevessat, però em sembla que ho entenc.
EliminaUf nena, aquest m´agrada!!!
ResponEliminaJa li has dit al "tu"???
No se'l por perdre!!!!
En primer lloc parlo amb mi mateixa, però també puc parlar d'algú del passat, que no hi serà mai present. És l'ambigüitat dels poemes.
EliminaHelena!!! que sovint l'ambigüetat s'hi manifesta de manera molt clara :)
ResponEliminaI la claretat de manera molt ambigüa.
Tens raó, Descabdellant Versos!!!
EliminaCom que el proper poema no s'ha escrit encara, sempre hi ha aquella confiança que ens hi trobarem.
ResponEliminaOlga
Olga,
Eliminam'agrada el teu optimisme, però...