El que et dic és que mai no se sap quan trobarem o trobem una rosa roja o blanca o de qualsevol tipus, jo mira, ara pense que si em quedara vidu no em tornaria a casar i em faria o capellà o monjo, però mai no se sap i quan creus que ja ho saps tot te n'adones que fas les coses sense una veritable consciència pudridora dels resultats. I moltes coses encara són possibles si no totes, perquè hem de posar els límits en el tot i dir sempre gairebé tot.
Malgrat Tabucchi, fes-me cas a mi que he fet un anàlisi, i jo sé que la fe en algú no es demana, hi ha o no hi ha, però et dic mentre tu i jo estiguem bojos o folls en el bon sentit, és a dir que no siguem homes ni dones freds, que són els més sans o que tenen la realitat de l'amo, podrem estimar, tant se val que creiem que ho sabem tot de l'amor, mai no arribarem a estar podats per a ell, l'amor. I et dic, que no es pot passar de ser foll, és a dir, de tenir la realitat nostra a la d'un home fred o assenyat, cadascun és com és i riu-te, i plora, però de joia, si és que em creus, i si no em creus ho veuràs tu mateixa amb el temps, ja tingues huitanta com trenta anys, estimaràs!
Vicent, tants caps tants barrets, Racionero diu Cómo sobrevivir a un gran amor seis veces. Però jo sóc tradicional i poc convencional alhora, no he deixat mai ningú, sóc fidel per naturalesa, i sols ser dir "aquesta persona i només aquesta persona".
Les roses blanques tenen tantes espines com les vermelles, igual de belles, igual de doloroses. Però els mesos d´ abril sempre els esperem, i de vegades tornen Bon cap de setmana guapa
Com l'enamorament, la rosa roja es creua un cop i es marceix acte seguit. Però com l'enamorament pot ser tributari de l'amor que perdura i arriba a la maduresa, l'abril que mor dóna pas al maig, la primavera a l'estiu càlid,i l'estiu a la tranquil·la tardor. La fugacitat del temps, la rauxa i bellesa de la primavera, sempre encenen un poema amb l'exaltat lirisme,un lament que es dirigeix ja cap al futur en què el viurem com irrecuperable, Paradoxalment, és un lament que, transformat en art, ens ajuda a encarar aquesta davallada i les pèrdues successives que comporta.
N'hi ha, com Alberoni, que creuen que l'enamorament és l'únic que importa. Ni amor, ni estiu, ni tardor, com Petrarca, sempre enamorat, "in vita di madonna Laura", "in morte di madonna Laura".
El que et dic és que mai no se sap quan trobarem o trobem una rosa roja o blanca o de qualsevol tipus, jo mira, ara pense que si em quedara vidu no em tornaria a casar i em faria o capellà o monjo, però mai no se sap i quan creus que ja ho saps tot te n'adones que fas les coses sense una veritable consciència pudridora dels resultats.
ResponEliminaI moltes coses encara són possibles si no totes, perquè hem de posar els límits en el tot i dir sempre gairebé tot.
Abraçadeta d'un russafenc
Vicent
Diu Tabucchi que pots tenir un gran amor, dos grans amors, però un altre ja és massa!
EliminaMalgrat Tabucchi, fes-me cas a mi que he fet un anàlisi, i jo sé que la fe en algú no es demana, hi ha o no hi ha, però et dic mentre tu i jo estiguem bojos o folls en el bon sentit, és a dir que no siguem homes ni dones freds, que són els més sans o que tenen la realitat de l'amo, podrem estimar, tant se val que creiem que ho sabem tot de l'amor, mai no arribarem a estar podats per a ell, l'amor.
EliminaI et dic, que no es pot passar de ser foll, és a dir, de tenir la realitat nostra a la d'un home fred o assenyat, cadascun és com és i riu-te, i plora, però de joia, si és que em creus, i si no em creus ho veuràs tu mateixa amb el temps, ja tingues huitanta com trenta anys, estimaràs!
I com et dic huitanta anys et dic cent o cent cinquanta, els que et poses com a límit.
EliminaUna abraçada russafenca valenciana
Vicent
Vicent,
Eliminatants caps tants barrets, Racionero diu Cómo sobrevivir a un gran amor seis veces. Però jo sóc tradicional i poc convencional alhora, no he deixat mai ningú, sóc fidel per naturalesa, i sols ser dir "aquesta persona i només aquesta persona".
Perquè tenir un jardí complet és demanar massa, oi? :)
ResponEliminaEl jardí complet embafa, i deixes de valorar el que tens.
EliminaLes roses blanques tenen tantes espines com les vermelles, igual de belles, igual de doloroses.
ResponEliminaPerò els mesos d´ abril sempre els esperem, i de vegades tornen
Bon cap de setmana guapa
Les roses blanques són com les vermelles, però amb una diferència que no dic.
EliminaM'has fet pensar en la cançó de Sabina "quién coño me ha robado el mes de abril?". M'agrada més la teva metàfora, però.
ResponEliminaQuina diferència hi ha entre les blanques i les vermelles? Per a mi les blanques evoquen una puresa ideal i les vermelles la passió més carnal.
Diuen que les flors blanques són símbol d'amistat, les roges d'amor i les grogues de gelos.
EliminaAra entenc perquè no m'agradaven les grogues, i sense saber-ho!
EliminaLes roses grogues les regala a Ellen Olenska el protagonista de L'edat de la innocència. En tinc un bon record.
EliminaLa rosa seria perfecta sense espina, o com essència, però malauradament no hi ha rosa que dure tota una vida o plaer que no comporte dolor.
ResponElimina"Love lasts forever", deia la meva professora de poesia anglesa. Jo me la vull creure.
EliminaCom l'enamorament, la rosa roja es creua un cop i es marceix acte seguit. Però com l'enamorament pot ser tributari de l'amor que perdura i arriba a la maduresa, l'abril que mor dóna pas al maig, la primavera a l'estiu càlid,i l'estiu a la tranquil·la tardor.
ResponEliminaLa fugacitat del temps, la rauxa i bellesa de la primavera, sempre encenen un poema amb l'exaltat lirisme,un lament que es dirigeix ja cap al futur en què el viurem com irrecuperable, Paradoxalment, és un lament que, transformat en art, ens ajuda a encarar aquesta davallada i les pèrdues successives que comporta.
N'hi ha, com Alberoni, que creuen que l'enamorament és l'únic que importa. Ni amor, ni estiu, ni tardor, com Petrarca, sempre enamorat, "in vita di madonna Laura", "in morte di madonna Laura".
EliminaL'amor, com la rosa, ha de ferir per a que se'n pugui parlar eternament.
ResponEliminaCompletament d'acord, cantireta. M'agrada la cançó de la pel·licula Wilt, "Love hurts..."
Elimina