En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Forma i contingut

Vivim per poder fer poemes,
fem poemes per poder viure.
Les connotacions viuen dins la fonètica,
el progrés dins la bellesa.

19 comentaris:

  1. Cada cop que un poema fa espurnes en els meus alumnes penso que la poesia val la pena per mantenir-nos desperts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia és el millor invent de la humanitat!

      Elimina
  2. Alguns viuen per escriure poemes i seria molt bo desitjar que les multituds visquessin per escoltar-los o llegir-los.
    Ara bé, em pregunto, ¿per què quan algú va ridículament vestit, o és extravagant, se'n diu "és un poema", o, "va fet un poema"? ¿Qui va ser el graciós inventor de la comparació?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      també es diu que "té la cara com un mapa". Un poema es pot desprestigiar, no pas la poesia, la qual generalment tothom respecta.

      Elimina
  3. Algú que no devia entendre la poesia o que no la sabia llegir! Sort que hi ha gent que viu per fer poemes, com tu.

    ResponElimina
  4. Crònica d'una passió desmesurada: viure per fer poemes!
    Ah, si féssim de la nostra vida un poema! De tot progrés, bellesa!
    És clar, i com es comprova avui en dia al nostre petit país: per definir el que és progrés i el que és bell muntaríem aviat cinc faccions inconciliables de les quals aviat s'anirien partint en noves faccions...

    ResponElimina
  5. Eduard, això de viure per fer poemes és la veritat. Viure per la rosa, "la vide n'a d'importance/ l'important c'est la rose" cantava Gilbert Becaud.

    ResponElimina
  6. En una mena d'incosciència dialèctica és on viuen els poemes, no som creadors fins de les pròpies crisis dins la nostra literatura, però tot i amb això les fem i les suportem i les traspassem.
    El fons és important, però ho és més la forma o una conjunció, millor dit, entre ambdós, com deia Dalí l'estil és l'important en una persona, però estil va amb les dues juntes.
    O Buffon, le stil c'est l'home même.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, de frases en francès que no en faltin! És veritat que són necessàris fons i forma en un poema.

      Elimina
  7. Jo crec que els poemes il.luminen, són com flashos, viure per fer aquesta activitat em sembla una molt bona manera de viure (ara m'has il.luminat :). I ara me'n vaig a veure el poeta i músic Cohen! Dos en un, com tu dius!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels flaixos em sembla una bona metàfora!
      Quina enveja, això del Cohen!

      Elimina
  8. Oi, quin misteri! Jo havia deixat un comentari que ara no hi és!!!

    No recorde bé les paraules que posava però cre que deia que la bellesa i la poesia caben dintre de cap definició metallingüística, perquè depenen de la sensibilitat perceptiva i creadora de l'emissor i receptor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho entenc gaire, això que dius. La bellesa i la poesia poden ser dins aquest poema metalingüístic, no?

      Elimina
  9. Respostes
    1. Helena era una generalització sobre les deficnicions que he llegint més amunt als comentaris.
      ës clar que hi cap la bellesa i la poesia caben dintre del teu poema,
      Sent molt haver-te confòs amb la meua "teorització" dobre la "desteorització"

      Elimina
  10. Ara mateix estic davant d.un gran poeta i penso en el que dius,en cada vers que has entes..
    Soc un sentiment que respira.
    Un peto Helena
    Enric

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada d'entendre els poemes, i que els altres m'entenguin, però m'està bé una mica de misteri també..

      Molt bo això del "sentiment que respira".

      Elimina