Això li comentava a l'Eduard, que la realitat dels espectres, fantasmes, éssers d'altres planetes, realitats fosques, etc. no podem dir mai ni podrem que no existeixen en algun lloc o dimensió, el cert és que la major part dels homes vivim en la realitat dels amos, dels homes freds, però la veritable democràcia ha de donar lloc, un lloc amb límits personals i de cadascun a eixa altra realitat, la realitat és com volem.
Tenia un professor que deia que els artistes es divideixen entre els que creuen que l'art és veritat i els que creuen que és mentida. Això em va marcar, tot i que llavors no ho acabava d'entendre. Ara veig que es nota molt en les seves obres, deu ser que he après a llegir una mica més. Molt bo, el poema, en la línia de Feliu Formosa, eixamplant-la amb dos exemples magnífics.
Molt bo això que et deia aquest professor. Jo diria que la divisió que no acabaves d'entendre és la que hi ha entre els artistes realistes i els idealistes.
L'art és veritat ja que cea una veritat. Desplaçar-nos al seu territori ens modifica la realitat que percebem al seu marge. Necessitem endinsar-nos en la seva veritat, com necessitem diferenciar el marge. Tant perillós és no saber fer-ho, per caure en neurosis, com no saber veure els marges, per caure en l'esquizofrència.
Algú va dir que l’art és el sentiment més pur i sincer bolcat en un paper. No seré jo qui negui tal cosa. I si no és cert... prefereixo viure una mentida.
D'una sola línia de vers se'n podria formar tot un tractat. A sobretaula discutíem fa poc la diferència entre xemeneia, fumera, llar de foc, foc a terra, etc. Grans diferències. I mots adoptats a altres països; i d'altres països. Trobaràs xemeneia a Mary Poppins (en anglès, vull dir). I de fumeres, a la indústria en tenim ple. Com que el llenguatge és tan ric i divers, convé a cada moment aplicar-li el seu sentit estricte. Almenys el que nosaltres volem que els altres entenguin. El teu poema n'és un exemple excel·lent.
M'ha encantat llegir el poema, la cita del Feliu Formosa i els comentaris... També es pot dir, i es diu, que l'art és veritat a través de la mentida, de la ficció, sigui com sigui, ens il.lumina, com dic jo ;)
Això li comentava a l'Eduard, que la realitat dels espectres, fantasmes, éssers d'altres planetes, realitats fosques, etc. no podem dir mai ni podrem que no existeixen en algun lloc o dimensió, el cert és que la major part dels homes vivim en la realitat dels amos, dels homes freds, però la veritable democràcia ha de donar lloc, un lloc amb límits personals i de cadascun a eixa altra realitat, la realitat és com volem.
ResponEliminaBesos des de València
Vicent
"Ningú es pren seriosament els poetes", d'aquí la idea d'aquests versos, qui ho diu que no tenen més raó que ningú?
ResponEliminaTenia un professor que deia que els artistes es divideixen entre els que creuen que l'art és veritat i els que creuen que és mentida. Això em va marcar, tot i que llavors no ho acabava d'entendre. Ara veig que es nota molt en les seves obres, deu ser que he après a llegir una mica més. Molt bo, el poema, en la línia de Feliu Formosa, eixamplant-la amb dos exemples magnífics.
ResponEliminaMolt bo això que et deia aquest professor. Jo diria que la divisió que no acabaves d'entendre és la que hi ha entre els artistes realistes i els idealistes.
EliminaNo em digues que no és veritat que els poemes naixen en els embolcalls dels caramels.
ResponEliminaI que els crítics els desemboliquen i els proven com a tastadors que són.
Eliminal´ art, en certa manera,es com l'amor. Simplement surt i no saps ben be perque, i es aqui on rau la seva magia
ResponEliminaHi ha qui diu que l'amor és com el mal de queixal, que ve sense previ avís i sense causa justificada.
EliminaL'art és veritat ja que cea una veritat. Desplaçar-nos al seu territori ens modifica la realitat que percebem al seu marge. Necessitem endinsar-nos en la seva veritat, com necessitem diferenciar el marge. Tant perillós és no saber fer-ho, per caure en neurosis, com no saber veure els marges, per caure en l'esquizofrència.
ResponEliminaEduard,
Eliminajo a vegades em crec massa l'art, d'altres en desconfio, suposo que és normal d'anar oscil·lant!
L'art el portem al cap, de la mateixa manera que els infants ja saben que els n'uvolsneixen a les xemeneies.
ResponEliminaEls nens també saben que la lluna és una pilota.
EliminaAlgú va dir que l’art és el sentiment més pur i sincer bolcat en un paper.
ResponEliminaNo seré jo qui negui tal cosa.
I si no és cert... prefereixo viure una mentida.
Baltasar Porcel explicava que només deia la veritat quan escrivia. Crec que estic d'acord amb tu, MartinaH, però no sempre.
EliminaToc, toc, helena. Em deixes passar?, enuvolar-me per les ximeneies dels teus versos, enrogir com les teues roses i veure l'art amb els teus ulls???
ResponEliminaUn plaer llegir-te.
Bona nit, un dia mooooooolt llarg!!!
I tant que pots passar, Descabdellant Versos! I més amb tants d'elogis!
EliminaD'una sola línia de vers se'n podria formar tot un tractat. A sobretaula discutíem fa poc la diferència entre xemeneia, fumera, llar de foc, foc a terra, etc. Grans diferències. I mots adoptats a altres països; i d'altres països. Trobaràs xemeneia a Mary Poppins (en anglès, vull dir). I de fumeres, a la indústria en tenim ple.
ResponEliminaCom que el llenguatge és tan ric i divers, convé a cada moment aplicar-li el seu sentit estricte. Almenys el que nosaltres volem que els altres entenguin.
El teu poema n'és un exemple excel·lent.
Olga,
Elimina"xemeneia", segons el meu pare, seria menys genuí que "fumeral", que diuen a Lleida.
A mi m'agrada de suggerir que els núvols immaterials sembla que sorgeixin de les llars de foc, de les llars sempre més materials.
M'ha encantat llegir el poema, la cita del Feliu Formosa i els comentaris... També es pot dir, i es diu, que l'art és veritat a través de la mentida, de la ficció, sigui com sigui, ens il.lumina, com dic jo ;)
ResponEliminaSí, l'art fa ser lúcid i redimeix, normalment. Hi ha mentides que valen per mil veritats, he llegit alguna vegada.
EliminaDeia Picasso que "l'art és la mentida que ens ajuda a veure la veritat". Suposo que aquí rau el seu valor, en fer-nos obrir els ulls.
ResponElimina