En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 12 d’octubre del 2012

Calidesa

Joc creatiu literari: Inventa, del bloc Antaviana

Una butaca confortable
on descansar la vista,
una estora on reposar
els peus virtualment.
Com una estàtua
i el seu pedestal.


16 comentaris:

  1. És una butaca molt familiar, tot i que el color roig fa que estiga una miqueta plena de desig i de gaudi, de pasió.
    M'imagine l'acte de l'amor en la calidesa de la llar, però una llar dionisiaca, és a dir amb transgressió, l'amor prohibit i extasiant.

    Salutacions des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! Vicent, no arribo a tant! Però m'agrada el teu comentari.

      Elimina
    2. Gràcies a totes dues per acomparar-me amb el poeta de Burjassot, jo hi vaig assistir a alguns dels seus recitals ací a València abans de la seua mort, a la Plaça de la Verge dels Desemparats.

      Vicent

      Elimina
  2. No la trobo gaire càlida la butaca, les teves paraules l'hi fan ser una mica més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de càlida és pel vermell, la veritat és que és una butaca de disseny, i per tant més aviat freda. Però una mica confortable ho seria, n'he vist de pitjors.

      Elimina
  3. de vegades "el fred" es un bon lloc on descansar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fred tonifica i allibera, a mi m'agrada l'hivern per descansar.

      Elimina
  4. Espera, absència, nostàlgia, solitud... Tot això és el que normalment veig a una butaca buida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi em van regalar un quadre amb una butaca que no m'inspira pas nostàlgia, sinó confortabilitat i prou.

      Elimina
  5. Els peus, els meus, virtualment en l´aire.

    M´agrada!
    Bessets.

    ResponElimina
  6. Calidesa alegre, repòs tranquil, estètica pausada.

    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina
  7. Trobe que la imatge de l'estatua s'adiu molt bé amb alguns d'quests mobles de "disseny", que sovint són més per mirar-los que per fer-ne ús... Però estic amb Sílvia: amb les teues paraules sembla molt més càlida.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...