Si estimes progresses, i si ho fas per sempre ets conservador tot i la clara projecció que fas de l'amor en el futur. M'agraden molt aquests últims poemes teus que reflexionen sobre aquestes aparents contradiccions.
De vegades l'imperatiu patern del "gaudix-ne!" arriba a límits en els que la velocitat d'Occident ha fet que ja es veja malament que un pare i una mare s'estimen o convisquen sempre junts, jo sé que és difícil però no per atendre a una modernor hem d'anar en contra dels nostres principis, clar que és de vegades poc convencional ser conservador, però no sent-ho del tot cal ser-ho moltes vegades, per exemple quan alguna moda va en contra dels nostres principis siguen els que siguen, hem d'oposar-nos individualment, i per això la gran importància que jo li done a la individualitat, però no econòmica, no estic parlant d'això sinó de la de que cadascun ha de tenir el seu discurs i no hi ha una realitat objectiva, què tu creus que la gent que veu al·lucinacions està boja, té una altra realitat diferent a la nostra i potser no veja res que no existisca, el que passa és que hi ha realitats que fan més mal que unes altres i cal arribar a un consens entre la teua realitat i la salut, la teua salut, en això consisteix acceptar-se com a ésser individual, en acceptar la teua realitat, que no és ni més ni menys real que la d'un altre i tampoc menys que la de l'amo, la que ens imposen des del bressol. Però per això cal saber distingir quan ens estan prenent el pèl, es a dir, quan ens diuen: _És que això està passat de moda. Jo els conteste que no treballe a les passarel·les.
Vicent, m'agrada molt la darrera frase! També aquesta: "la velocitat d'Occident ha fet que ja es veja malament que un pare i una mare s'estimen o convisquen sempre junts".
Olga, és que no m'agraden les persones que creuen que la seva realitat és l'única realitat. I haver de tenir complex per ser tan constant, per exemple.
Com cuidar les plantes del terrat, quan sembla que podrien estar millor cremant-se al sol o descuidades en qualsevol jardí públic. Estimar no és convencional, perquè qui estima no menysprea el valor de l'altre. M'agrada, el poema. L'he recomanat.
Si estimes progresses, i si ho fas per sempre ets conservador tot i la clara projecció que fas de l'amor en el futur. M'agraden molt aquests últims poemes teus que reflexionen sobre aquestes aparents contradiccions.
ResponEliminaEm surten així, els poemes, sense ornaments, són els meus pensaments, generats per les meves vivències.
EliminaA vegades em diuen que no sóc diplomàtica. Això, per cert, pot ser una virtut també.
De vegades l'imperatiu patern del "gaudix-ne!" arriba a límits en els que la velocitat d'Occident ha fet que ja es veja malament que un pare i una mare s'estimen o convisquen sempre junts, jo sé que és difícil però no per atendre a una modernor hem d'anar en contra dels nostres principis, clar que és de vegades poc convencional ser conservador, però no sent-ho del tot cal ser-ho moltes vegades, per exemple quan alguna moda va en contra dels nostres principis siguen els que siguen, hem d'oposar-nos individualment, i per això la gran importància que jo li done a la individualitat, però no econòmica, no estic parlant d'això sinó de la de que cadascun ha de tenir el seu discurs i no hi ha una realitat objectiva, què tu creus que la gent que veu al·lucinacions està boja, té una altra realitat diferent a la nostra i potser no veja res que no existisca, el que passa és que hi ha realitats que fan més mal que unes altres i cal arribar a un consens entre la teua realitat i la salut, la teua salut, en això consisteix acceptar-se com a ésser individual, en acceptar la teua realitat, que no és ni més ni menys real que la d'un altre i tampoc menys que la de l'amo, la que ens imposen des del bressol.
ResponEliminaPerò per això cal saber distingir quan ens estan prenent el pèl, es a dir, quan ens diuen: _És que això està passat de moda.
Jo els conteste que no treballe a les passarel·les.
Petons i bon diumenge de
Vicent
Vicent,
Eliminam'agrada molt la darrera frase! També aquesta: "la velocitat d'Occident ha fet que ja es veja malament que un pare i una mare s'estimen o convisquen sempre junts".
Just. En un món absurd, no regeixen normes. Qui fa el que pot ja fa prou.
ResponEliminaOlga,
Eliminaés que no m'agraden les persones que creuen que la seva realitat és l'única realitat. I haver de tenir complex per ser tan constant, per exemple.
estimar sempre es potser una de les postures mes radicalment modernes que conec.
ResponEliminaPtns i tranquila, de vegades, tenir mala llet es altament saludable
Uf, gràcies, Enric! És força creativa, si més no, la mala llet! El dolor i la ràbia.
EliminaCom cuidar les plantes del terrat, quan sembla que podrien estar millor cremant-se al sol o descuidades en qualsevol jardí públic.
ResponEliminaEstimar no és convencional, perquè qui estima no menysprea el valor de l'altre.
M'agrada, el poema. L'he recomanat.
cantireta,
Eliminaestimar no deu ser mai convencional, perquè no passa gaire sovint, almenys a mi no em passa!
El progrés del carranc!!!
ResponEliminaEl progrés del carranc, i la lucidesa del cec.
ResponEliminaAl meu bloc hi ha la imatge d'un cranc. Tots caminem com podem.
EliminaPetons, maca!
cantireta,
Eliminasí, tots baixem les escales com podem, que diu Margarit, fins i tot a trompicons.
molt interessants paraules helena, donen molt per pensar
ResponEliminagràcies per comentar el meu últim poema social i per compartir
una abraçada
joan
Gràcies a tu, Joan. Provo de seguir-te, tot i la feina que se m'ha girat.
ResponElimina