En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 7 d’octubre del 2012
Lluita
Com una bibliotecària
endreçant el que entre tots plegats
s'entesten a desendreçar.
Com un cabdell que es fila i es desfila,
la bondat mai ho cobreix tot,
la bellesa és tímida.
La bondat mai no ho cobreix tot, perquè el mal és l'única cosa que és dins i fora de nosaltres, sí, tot allò altre és dins de nosaltres, la matèria, la part demoníaca de l'ésser humà, és dins i fora de nosaltres, tot allò altre està dins i només dins de tots nosaltres, fer el bé és no només tenir pietat o caritat sinó seguir el nostre desig, el mal, el gaudi amb l'amor tots tres i tots quatre amb la lluita o la voluntat endreça el que tots ens entestem a desendreçar, però com que tots tenim l'instint de mort, però també l'instint de vida, aquest sempre triomfa, jo mira, per exemple jo faig servir les llengües per a no fer mal a ningú, abans en el meu antic bloc feia un missatge destructiu, es deia "El darrer home", jo canalitzava l'instint de mort amb el meu missatge apocalíptic, però ara en descobrir que el català-valencià actua en mi de gaudi o instint de mort el faig servir i només parlant ja faig el "mal" entre cometes, clar, doncs no faig mal a ningú, mal tangible, una altra cosa és la precepció que jo hi tinc, així aquesta llengua de la que per aquest motiu mai no podria prescindir, actua d'instint de mort, jo transgredisc amb ella per ser contestat inconscientment i no sentir-me per tant culpable d'existir, el francès la faig servir per a reaccions desproporcionades de l'instint de mort, i el castellà per a seguir el meu desig o instint de vida. Amb aquesta equació jo visc i no dirigisc l'instint de mort cap a mi mateix, així no es transforma en una malaltia o en un malestar, sinó que el faig expressar-se de la manera més positiva que puc. Parlar vàries llengües des del meu punt de mira és un avantatge perquè l'instint de mort, si així fas el nus, fa el seu camí, però un camí beatífic, no has de fer mal a l'altre directament sinó simbòlicament i subjectiva.
La bondat es una virtut extraordinari encara que no ho cobreixi tot. La bondat fa que no s´ expliquin moltes coses , per principis, per conviccio. La bellesa es timida, i incompresa i moltes vegades se sent molt sola. Els dos ultims versos son magnifics Ptns
L'ordre és a penes un impuls momentani en la tendència general al caos. Però l'ordre, la bibliotecària, la bellesa, amb la seva callada abnegació, són l'únic recurs de la vida davant la universalitat eterna de la mort.
Com la milotxa
ResponEliminaamb el vent a les lletres
enlaires la bellesa
M'agrada molt això de la milotxa. No hi tinc res a fer al teu costat!
EliminaNo digues vajanades, Helena, que jo l'única cosa que faig es enredrar-me amb els fils del cabdell!!!
EliminaA i me l'emporte al meu blog i te'l dedique.
T'estime, Helena. Com amiga és clar.
Sempre tan generosa, Joana. Ets l'amiga que més m'estimo.
EliminaLa bondat mai no ho cobreix tot, perquè el mal és l'única cosa que és dins i fora de nosaltres, sí, tot allò altre és dins de nosaltres, la matèria, la part demoníaca de l'ésser humà, és dins i fora de nosaltres, tot allò altre està dins i només dins de tots nosaltres, fer el bé és no només tenir pietat o caritat sinó seguir el nostre desig, el mal, el gaudi amb l'amor tots tres i tots quatre amb la lluita o la voluntat endreça el que tots ens entestem a desendreçar, però com que tots tenim l'instint de mort, però també l'instint de vida, aquest sempre triomfa, jo mira, per exemple jo faig servir les llengües per a no fer mal a ningú, abans en el meu antic bloc feia un missatge destructiu, es deia "El darrer home", jo canalitzava l'instint de mort amb el meu missatge apocalíptic, però ara en descobrir que el català-valencià actua en mi de gaudi o instint de mort el faig servir i només parlant ja faig el "mal" entre cometes, clar, doncs no faig mal a ningú, mal tangible, una altra cosa és la precepció que jo hi tinc, així aquesta llengua de la que per aquest motiu mai no podria prescindir, actua d'instint de mort, jo transgredisc amb ella per ser contestat inconscientment i no sentir-me per tant culpable d'existir, el francès la faig servir per a reaccions desproporcionades de l'instint de mort, i el castellà per a seguir el meu desig o instint de vida. Amb aquesta equació jo visc i no dirigisc l'instint de mort cap a mi mateix, així no es transforma en una malaltia o en un malestar, sinó que el faig expressar-se de la manera més positiva que puc. Parlar vàries llengües des del meu punt de mira és un avantatge perquè l'instint de mort, si així fas el nus, fa el seu camí, però un camí beatífic, no has de fer mal a l'altre directament sinó simbòlicament i subjectiva.
ResponEliminaUna forta abraçada des de València de
Vicent
És curiosa la manera com utilitzes les llengues, Vicent!
EliminaLa bondat es una virtut extraordinari encara que no ho cobreixi tot. La bondat fa que no s´ expliquin moltes coses , per principis, per conviccio. La bellesa es timida, i incompresa i moltes vegades se sent molt sola.
ResponEliminaEls dos ultims versos son magnifics
Ptns
Al final sempre em deixo anar!
EliminaCom l'enric m'he enamorat dels dos últims versos. En saps molt d'endreçar!
ResponEliminaUf, no, sóc més aviat desordenada, però a la feina no en puc ser pas. Mai hi ha un lloc exacte per a totes les coses, però.
EliminaL'ordre és a penes un impuls momentani en la tendència general al caos. Però l'ordre, la bibliotecària, la bellesa, amb la seva callada abnegació, són l'únic recurs de la vida davant la universalitat eterna de la mort.
ResponEliminaM'agrada molt com ho expliques, Eduard. No havia pensat en la relació entre l'ordre i la bellesa d'aquesta manera.
EliminaDelicioses, delicades i eficaces, les mans de les bibliotecàries.
ResponEliminaLes mans i el cap, Olga! M'agrada molt de recomanar llibres.
Elimina