Molt ben trobat el símil amb el regal. La forma de les coses és tan important com el contingut, un regal sense embolicar perd tota la màgia, la sorpresa, l'emoció. Però també és veritat que hi ha regals ben embolicats que per dins son buits.
Austin, Lacan, Freud ja ho diuen, som llenguatge, som éssers de llenguatge, la realitat la fa el llenguatge, i les paraules com a representació simbòlica d'eixe llenguatge són el llevat, l'ànima de la poesia, l'ànima de la Història, el llevat o rent que diem ací del món.
Una abraçada com aquesta
He trobat una dona jove, bella dins i fora (tu) però el meu sentir és paternal i amistós com un pare etern que n'aprén i hi estima.
No estiguis depre, pensa que jo he fet més d'un regal sense embolicar (i a mi també me n'han fet) potser és que som de la lliga dels desembolicats... però tens raó, val la pena cuidar les formes, que estan enganxades al fons! Una abraçada (embolicada)
En el fons crec que tothom volem els regals desembolicats, nus i sincers. Pero si els emboliquem que sigui com el millor proleg possible als nostres sentits.
Un bon ferment que cal cuidar.
ResponEliminaTotalment d'acord, Helena
És com penso jo, no pretenc de fer-ho universal.
EliminaMolt ben trobat el símil amb el regal. La forma de les coses és tan important com el contingut, un regal sense embolicar perd tota la màgia, la sorpresa, l'emoció. Però també és veritat que hi ha regals ben embolicats que per dins son buits.
ResponEliminaAixò dels regals buits és una altra història, a vegades quan algú no estima omple de regals per tapar aquesta falta d'estima.
ResponEliminaAustin, Lacan, Freud ja ho diuen, som llenguatge, som éssers de llenguatge, la realitat la fa el llenguatge, i les paraules com a representació simbòlica d'eixe llenguatge són el llevat, l'ànima de la poesia, l'ànima de la Història, el llevat o rent que diem ací del món.
ResponEliminaUna abraçada com aquesta
He trobat una dona
jove, bella dins i fora (tu)
però el meu sentir
és paternal i amistós
com un pare etern
que n'aprén i hi estima.
Vicent
Vicent,
ResponEliminaavui que estic més aviat depre, m'ajuden les teves paraules!
No estiguis depre, pensa que jo he fet més d'un regal sense embolicar (i a mi també me n'han fet) potser és que som de la lliga dels desembolicats... però tens raó, val la pena cuidar les formes, que estan enganxades al fons! Una abraçada (embolicada)
ResponEliminaNo, no, les abraçades millor desembolicades...
ResponEliminaSí, les abraçades ben sinceres!
ResponEliminaEn el fons crec que tothom volem els regals desembolicats, nus i sincers.
ResponEliminaPero si els emboliquem que sigui com el millor proleg possible als nostres sentits.
Està molt bé la sinceritat, però que ens parlin d'amor, si us plau!!!
Elimina