En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 13 d’octubre del 2012

No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar.
(Feliu Formosa)

No em neguis pas que els núvols sorgeixen de les xemeneies,
que les roses es tornen roges de les esgarrinxades,
que l'art és de veritat.

21 comentaris:

  1. Això li comentava a l'Eduard, que la realitat dels espectres, fantasmes, éssers d'altres planetes, realitats fosques, etc. no podem dir mai ni podrem que no existeixen en algun lloc o dimensió, el cert és que la major part dels homes vivim en la realitat dels amos, dels homes freds, però la veritable democràcia ha de donar lloc, un lloc amb límits personals i de cadascun a eixa altra realitat, la realitat és com volem.

    Besos des de València

    Vicent

    ResponElimina
  2. "Ningú es pren seriosament els poetes", d'aquí la idea d'aquests versos, qui ho diu que no tenen més raó que ningú?

    ResponElimina
  3. Tenia un professor que deia que els artistes es divideixen entre els que creuen que l'art és veritat i els que creuen que és mentida. Això em va marcar, tot i que llavors no ho acabava d'entendre. Ara veig que es nota molt en les seves obres, deu ser que he après a llegir una mica més. Molt bo, el poema, en la línia de Feliu Formosa, eixamplant-la amb dos exemples magnífics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo això que et deia aquest professor. Jo diria que la divisió que no acabaves d'entendre és la que hi ha entre els artistes realistes i els idealistes.

      Elimina
  4. No em digues que no és veritat que els poemes naixen en els embolcalls dels caramels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que els crítics els desemboliquen i els proven com a tastadors que són.

      Elimina
  5. l´ art, en certa manera,es com l'amor. Simplement surt i no saps ben be perque, i es aqui on rau la seva magia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha qui diu que l'amor és com el mal de queixal, que ve sense previ avís i sense causa justificada.

      Elimina
  6. L'art és veritat ja que cea una veritat. Desplaçar-nos al seu territori ens modifica la realitat que percebem al seu marge. Necessitem endinsar-nos en la seva veritat, com necessitem diferenciar el marge. Tant perillós és no saber fer-ho, per caure en neurosis, com no saber veure els marges, per caure en l'esquizofrència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      jo a vegades em crec massa l'art, d'altres en desconfio, suposo que és normal d'anar oscil·lant!

      Elimina
  7. L'art el portem al cap, de la mateixa manera que els infants ja saben que els n'uvolsneixen a les xemeneies.

    ResponElimina
  8. Algú va dir que l’art és el sentiment més pur i sincer bolcat en un paper.
    No seré jo qui negui tal cosa.
    I si no és cert... prefereixo viure una mentida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Baltasar Porcel explicava que només deia la veritat quan escrivia. Crec que estic d'acord amb tu, MartinaH, però no sempre.

      Elimina
  9. Toc, toc, helena. Em deixes passar?, enuvolar-me per les ximeneies dels teus versos, enrogir com les teues roses i veure l'art amb els teus ulls???

    Un plaer llegir-te.
    Bona nit, un dia mooooooolt llarg!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que pots passar, Descabdellant Versos! I més amb tants d'elogis!

      Elimina
  10. D'una sola línia de vers se'n podria formar tot un tractat. A sobretaula discutíem fa poc la diferència entre xemeneia, fumera, llar de foc, foc a terra, etc. Grans diferències. I mots adoptats a altres països; i d'altres països. Trobaràs xemeneia a Mary Poppins (en anglès, vull dir). I de fumeres, a la indústria en tenim ple.
    Com que el llenguatge és tan ric i divers, convé a cada moment aplicar-li el seu sentit estricte. Almenys el que nosaltres volem que els altres entenguin.
    El teu poema n'és un exemple excel·lent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      "xemeneia", segons el meu pare, seria menys genuí que "fumeral", que diuen a Lleida.

      A mi m'agrada de suggerir que els núvols immaterials sembla que sorgeixin de les llars de foc, de les llars sempre més materials.

      Elimina
  11. M'ha encantat llegir el poema, la cita del Feliu Formosa i els comentaris... També es pot dir, i es diu, que l'art és veritat a través de la mentida, de la ficció, sigui com sigui, ens il.lumina, com dic jo ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'art fa ser lúcid i redimeix, normalment. Hi ha mentides que valen per mil veritats, he llegit alguna vegada.

      Elimina
  12. Deia Picasso que "l'art és la mentida que ens ajuda a veure la veritat". Suposo que aquí rau el seu valor, en fer-nos obrir els ulls.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...