Alguns viuen per escriure poemes i seria molt bo desitjar que les multituds visquessin per escoltar-los o llegir-los. Ara bé, em pregunto, ¿per què quan algú va ridículament vestit, o és extravagant, se'n diu "és un poema", o, "va fet un poema"? ¿Qui va ser el graciós inventor de la comparació?
Crònica d'una passió desmesurada: viure per fer poemes! Ah, si féssim de la nostra vida un poema! De tot progrés, bellesa! És clar, i com es comprova avui en dia al nostre petit país: per definir el que és progrés i el que és bell muntaríem aviat cinc faccions inconciliables de les quals aviat s'anirien partint en noves faccions...
En una mena d'incosciència dialèctica és on viuen els poemes, no som creadors fins de les pròpies crisis dins la nostra literatura, però tot i amb això les fem i les suportem i les traspassem. El fons és important, però ho és més la forma o una conjunció, millor dit, entre ambdós, com deia Dalí l'estil és l'important en una persona, però estil va amb les dues juntes. O Buffon, le stil c'est l'home même.
Jo crec que els poemes il.luminen, són com flashos, viure per fer aquesta activitat em sembla una molt bona manera de viure (ara m'has il.luminat :). I ara me'n vaig a veure el poeta i músic Cohen! Dos en un, com tu dius!!
Oi, quin misteri! Jo havia deixat un comentari que ara no hi és!!!
No recorde bé les paraules que posava però cre que deia que la bellesa i la poesia caben dintre de cap definició metallingüística, perquè depenen de la sensibilitat perceptiva i creadora de l'emissor i receptor.
Helena era una generalització sobre les deficnicions que he llegint més amunt als comentaris. ës clar que hi cap la bellesa i la poesia caben dintre del teu poema, Sent molt haver-te confòs amb la meua "teorització" dobre la "desteorització"
Cada cop que un poema fa espurnes en els meus alumnes penso que la poesia val la pena per mantenir-nos desperts.
ResponEliminaLa poesia és el millor invent de la humanitat!
EliminaAlguns viuen per escriure poemes i seria molt bo desitjar que les multituds visquessin per escoltar-los o llegir-los.
ResponEliminaAra bé, em pregunto, ¿per què quan algú va ridículament vestit, o és extravagant, se'n diu "és un poema", o, "va fet un poema"? ¿Qui va ser el graciós inventor de la comparació?
Olga,
Eliminatambé es diu que "té la cara com un mapa". Un poema es pot desprestigiar, no pas la poesia, la qual generalment tothom respecta.
Algú que no devia entendre la poesia o que no la sabia llegir! Sort que hi ha gent que viu per fer poemes, com tu.
ResponEliminaVic per fer poemes i per interpretar-los!!!
EliminaCrònica d'una passió desmesurada: viure per fer poemes!
ResponEliminaAh, si féssim de la nostra vida un poema! De tot progrés, bellesa!
És clar, i com es comprova avui en dia al nostre petit país: per definir el que és progrés i el que és bell muntaríem aviat cinc faccions inconciliables de les quals aviat s'anirien partint en noves faccions...
Eduard, això de viure per fer poemes és la veritat. Viure per la rosa, "la vide n'a d'importance/ l'important c'est la rose" cantava Gilbert Becaud.
ResponEliminaEn una mena d'incosciència dialèctica és on viuen els poemes, no som creadors fins de les pròpies crisis dins la nostra literatura, però tot i amb això les fem i les suportem i les traspassem.
ResponEliminaEl fons és important, però ho és més la forma o una conjunció, millor dit, entre ambdós, com deia Dalí l'estil és l'important en una persona, però estil va amb les dues juntes.
O Buffon, le stil c'est l'home même.
Una abraçada
Vicent
Vicent, de frases en francès que no en faltin! És veritat que són necessàris fons i forma en un poema.
EliminaJo crec que els poemes il.luminen, són com flashos, viure per fer aquesta activitat em sembla una molt bona manera de viure (ara m'has il.luminat :). I ara me'n vaig a veure el poeta i músic Cohen! Dos en un, com tu dius!!
ResponEliminaAixò dels flaixos em sembla una bona metàfora!
EliminaQuina enveja, això del Cohen!
Oi, quin misteri! Jo havia deixat un comentari que ara no hi és!!!
ResponEliminaNo recorde bé les paraules que posava però cre que deia que la bellesa i la poesia caben dintre de cap definició metallingüística, perquè depenen de la sensibilitat perceptiva i creadora de l'emissor i receptor.
No ho entenc gaire, això que dius. La bellesa i la poesia poden ser dins aquest poema metalingüístic, no?
EliminaAighhhhhhhhh, vull dir NO CABEN
ResponEliminaHelena era una generalització sobre les deficnicions que he llegint més amunt als comentaris.
Eliminaës clar que hi cap la bellesa i la poesia caben dintre del teu poema,
Sent molt haver-te confòs amb la meua "teorització" dobre la "desteorització"
Joana, que no passa pas res!
EliminaAra mateix estic davant d.un gran poeta i penso en el que dius,en cada vers que has entes..
ResponEliminaSoc un sentiment que respira.
Un peto Helena
Enric
M'agrada d'entendre els poemes, i que els altres m'entenguin, però m'està bé una mica de misteri també..
EliminaMolt bo això del "sentiment que respira".