En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 9 d’octubre del 2012

De les formes

Qui vol un regal
sense embolicar?
Les paraules
són a l'amor
com les imatges
a la poesia.
El seu llevat.

11 comentaris:

  1. Un bon ferment que cal cuidar.

    Totalment d'acord, Helena

    ResponElimina
  2. Molt ben trobat el símil amb el regal. La forma de les coses és tan important com el contingut, un regal sense embolicar perd tota la màgia, la sorpresa, l'emoció. Però també és veritat que hi ha regals ben embolicats que per dins son buits.

    ResponElimina
  3. Això dels regals buits és una altra història, a vegades quan algú no estima omple de regals per tapar aquesta falta d'estima.

    ResponElimina
  4. Austin, Lacan, Freud ja ho diuen, som llenguatge, som éssers de llenguatge, la realitat la fa el llenguatge, i les paraules com a representació simbòlica d'eixe llenguatge són el llevat, l'ànima de la poesia, l'ànima de la Història, el llevat o rent que diem ací del món.

    Una abraçada com aquesta

    He trobat una dona
    jove, bella dins i fora (tu)
    però el meu sentir
    és paternal i amistós
    com un pare etern
    que n'aprén i hi estima.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Vicent,
    avui que estic més aviat depre, m'ajuden les teves paraules!

    ResponElimina
  6. No estiguis depre, pensa que jo he fet més d'un regal sense embolicar (i a mi també me n'han fet) potser és que som de la lliga dels desembolicats... però tens raó, val la pena cuidar les formes, que estan enganxades al fons! Una abraçada (embolicada)

    ResponElimina
  7. No, no, les abraçades millor desembolicades...

    ResponElimina
  8. En el fons crec que tothom volem els regals desembolicats, nus i sincers.
    Pero si els emboliquem que sigui com el millor proleg possible als nostres sentits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé la sinceritat, però que ens parlin d'amor, si us plau!!!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...