En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 10 d’octubre del 2012

256è joc literari de Jesús Ma. Tibau
Il·lustració d'Elisa Bernat

Gran intel·lecte,
extremitats petites,
no toco el terra.

23 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest haiku, em reflecteix l'essència de la il·lustració. Sempre m'han agradat els dibuixos de nenes/noies, i aquest el trobo molt bo. A mi també m'ha cridat l'atenció que no toqui de peus a terra. Sempre que veig algú assegut així em fa somriure, és com una expressió de la felicitat infantil. En canvi, em sobta que la seva expressió sigui tan madura. És el gran intel·lecte, per això deu tenir el cap tan gros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'assembla una mica a mi, i crec que també una mica a tu!

      Elimina
    2. Els dialegs de vosaltres dues son l, hostia!!
      Que bones que sou les dues!!!

      Elimina
  2. Jo pense o crec que no és l'embolcall el més important, sinó l'essència, la darrera intenció dels actes, dels pensaments, dels sentiments i de l'escriptura en últim termini d'una persona el que conten, hi ha persones que t'atrauen només amb la seua presència tot i ser lletjos o el que la "norma" diu lletjos, mentre que altres en el que els nostres cànons hi caben els veiem miserables, m'imagine aquelles dones que quan jo era jove i no tenia dona intentava apropar-me a elles i em deien senzillament que jo no era gran cosa, pel meu pentinat o pels meus vaquers fora de moda.
    En fi, que cal mirar, jo diria que l'aura de les persones per assaborir-les amb tot el seu gust.

    Vicent

    ResponElimina
  3. L'haiku m'agrada i el dibuix també,encara que jo potser hi veig un altre rerefons.

    ResponElimina
  4. Li pesa més el cap que els peus, serà que vola molt amunt.

    Estupendo haiku, Elena!

    Bessets!

    ResponElimina
  5. Què tristona està, Helena. Potser el fet de tenir l'intel·lecte tan gran li done molts problemes. De vegades és millor ser una mica ignorant i viure feliç.

    Portes un ritme de trball envejable. Jo gairebé no done abast, i vaig tirant d'escrits que tenia a l'ordinador des de ja fa temps.

    Cuida't

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demà em sembla que no penjaré pas res! A mi m'agrada de tenir molt intel·lecte, de totes maneres!

      Elimina
  6. Tens molta gràcia per a fer poemes amb quatre paraules.

    ResponElimina
  7. Molt bona, aquesta metàfora, Helena...
    Olga

    ResponElimina
  8. La hipertròfia de l'intel·lecte, l'allunyament del món pràctic... Toquem de peus a terra i només així ens podrem enlairar de debò!
    Hi ha una tristor molt particular en la il·lustració, una malenconia que es lliga molt bé al teu excel·lent haiku...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord que cal tocar de peus a terra per poder volar, però a vegades no voldria tocar-hi gens, és el que em suggereix el Kafka de la narració "El desig de ser pellroja".

      Elimina
    2. Una narració que sempre m'ha inspirat! Fa molts anys la vaig traduir en format de poema,però ara mateix no he pogut localitzar-lo. En tot cas, Kafka sempre és una font d'inspiració. I en tot cas sempre és vital i vitalista, tot i el tòpic que el fa veure com un pessimista misàntrop.

      Elimina
  9. Quin do tens per concretar, per simplificar.
    Amb poques síl·labes defineixes perfectament l'ilustració!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deus voler dir que sé sintetitzar. Això, com tot, a vegades és bo i d'altres no.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...