En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de gener del 2012

Poesia i interpretació

Fins ara he tingut
el que és amagat
per acabar dient
el que vull.

M'estimo la possibilitat
de parlar del que vull
alhora que ho amago.

Sento el que vull sentir,
dic el que vull dir,
faig crítica, faig poesia.

12 comentaris:

  1. "Sento el que vull sentir, dic el que vull dir", brutal! Tant de bo pogués sentir el que vull sentir, sort de la poesia que ho permet.

    ResponElimina
  2. Sílvia: normalment a la vida no sentim el que volem sentir. Per això hi ha la poesia, com dius tu.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb vosaltres, la poesia ens permet una forma d'expressió íntima i alhora velada. És el seu elusiu i profund misteri.

    ResponElimina
  4. Eduard: ets la persona que fa els comentaris més brillants que he trobat des que tinc blocs.

    ResponElimina
  5. :) no, sóc un seguidor qualsevol, aprofito per donar-te les gràcies pels teus poemes, fantàstics

    ResponElimina
  6. jo crec que quan la poesia s'interpreta deixa de ser poesia i es converteix en una altra cosa... ara, no sé ben bé en què...

    ResponElimina
  7. Gràcies, Anònim! Jo no sóc anònima...

    Núria: es converteix en més poesia, si és ben feta la interpretació.

    ResponElimina
  8. Helena:
    Eres bona poeta i eres bona crítica literària. Els dos aspectes estan en tu. Amagar-se, mostrar-se, vetlar-se, ocultar-se, expressar-se. Les dues cares d'una mateixa moneda. Ara cap a fora. Després cap a dins. L'important és que la paraula anima la teua existència i ací ho demostres.

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina
  9. Ana: sí, la paraula anima la meva existència, ocultant o mostrant.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...