En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de gener de 2012

Pren-t'ho amb filosofia

Era Sèneca que deia
que pots perdre
una cama, un braç, la vista,
però que la vida continua
exactament igual.
Penso que perdre una persona
seria el mateix.
A vegades és millor i tot,
per allò de la rendibilitat,
per allò del "perdedor simpàtic".

8 comentaris:

  1. Hi ha persones de les quals només en pots guardar el rastre, no la presència. Restar per guanyar, diuen.

    ResponElimina
  2. Dilluns posaré el llibre a la bústia. Petons.

    ResponElimina
  3. Hi ha persones que voldríem oblidar, que no valen ni com a experiència, ni com a contrast. Això de restar per guanyar m'agrada molt. D'altres les oblidem encara que no ho vulguem.

    ResponElimina
  4. La vida potser segueix igual, però nosaltres no, tot i que em sembla no podem deixar de ser el que som.

    ResponElimina
  5. Vicicle: no podem deixar de ser el que som, i a vegades canviem com el riu que és i no és el mateix.

    ResponElimina
  6. M'agrada, i també m'agrada la idea de restar per guanyar. Lo fotut és que per poder restar s'ha d'haver sumat abans, i en cada suma (encara que no sigui rendible) hi ha encara que no vulguem una experiència... :)

    ResponElimina
  7. Sílvia: La innocència es contraposa amb l'experiència, segons Edith Warthon. Jo voldria haver-me estalviat experiències que abans de començar ja sabia que no portaven enlloc, i em vaig autoenganyar. L"experiencia" a vegades és un eufemisme.

    ResponElimina
  8. Sí, ui tant! Hi ha experiències que d'entrada sabem o intuïm que no ens duran res de bo, però és com si hi hagués una necessitat d'"experimentar-les" en la pròpia pell per a comprovar-ho. Tot i saber que el més possible és que prenguem mal, si no ens llancéssim de cap a la piscina sempre ens quedaria el dubte, i si... Per això m'agrada aquest poema, perquè parla des de l'experiència (en aquest cas interpreto que dolenta), un estadi en què el jo poètic decideix que seria més rendible restar o perdre una persona abans de patir.

    ResponElimina