En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 1 de gener de 2012

El meu pa de cada dia

Fes altres coses que t'omplin.
Tot el dia davant de la pantalla!
Això és un vici, una pèrdua de temps.
És el territori de la mediocritat.

Per què estic colgada de blocs?
The answer is blowing in the wind...

5 comentaris:

  1. Aiiiiiiiii, quina ceertesa, helena!!! Jo crec que això ens passa a tots i tot i que ho sabem, no sabem el motiu.

    Però no, no perdem el temps!!!

    Bon any triplicat!!!

    ResponElimina
  2. No, mentre se carrega la pantalla jo estenc una rentadora, i vigilo el foc, i m'oblido de fer alguna cosa, també...

    ResponElimina
  3. Joana: és clar que no perdem el temps! Són els altres que no l'aprofiten.

    cantireta: a mi això m'absorbeix tant, que sovint m'oblido d'algunes coses (anava a posar absorveix!)

    ResponElimina
  4. "Absorveix" vindrà de Veix, poble a França? o d'"eix", o deix... o ... prou :D

    ResponElimina
  5. cantireta: no sé que em passa amb les b i v, dec ser daltònica de les bilabials!

    ResponElimina