En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de gener de 2012

Mai no se'n sap prou

Les idees em vénen caminant,
i amb la ploma a la mà
també em deixo anar.
M'agrada el concepte
i m'agrada la forma.
La mètrica em porta al sentit,
el sentit a la mètrica.
Però el que faig
mai és prou bell,
per molt que ho brodo,
mai és a l'altura
del sentiment
que reflecteixo.

5 comentaris:

  1. Crí(p)tica... emocionant...maca ets tu.

    ResponElimina
  2. Jo críptica??? Però si sóc un llibre obert! Crítica sense la "p" i ja està!

    ResponElimina
  3. Com de cripta...fonda i suggerent. :*

    ResponElimina
  4. Falsa modèstia poètica, el sentiment és brodat en aquest cas!

    ResponElimina
  5. cantireta i Sílvia: faig el que puc, i m'ho passo molt bé! Això de no estar prou contenta amb l'obra també li passava a Kafka, o sigui que...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...