En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de gener de 2012

Mai no se'n sap prou

Les idees em vénen caminant,
i amb la ploma a la mà
també em deixo anar.
M'agrada el concepte
i m'agrada la forma.
La mètrica em porta al sentit,
el sentit a la mètrica.
Però el que faig
mai és prou bell,
per molt que ho brodo,
mai és a l'altura
del sentiment
que reflecteixo.

5 comentaris:

  1. Crí(p)tica... emocionant...maca ets tu.

    ResponElimina
  2. Jo críptica??? Però si sóc un llibre obert! Crítica sense la "p" i ja està!

    ResponElimina
  3. Com de cripta...fonda i suggerent. :*

    ResponElimina
  4. Falsa modèstia poètica, el sentiment és brodat en aquest cas!

    ResponElimina
  5. cantireta i Sílvia: faig el que puc, i m'ho passo molt bé! Això de no estar prou contenta amb l'obra també li passava a Kafka, o sigui que...

    ResponElimina