En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de gener de 2012

El poema com…

Una parcel·la de bellesa,
un bon títol,
una coberta d’art,
un cargol de mar,
tres esglaons cap a la lluna,
una taca de tinta,
el roc que forada una xarxa,
un text de llibertat.

4 comentaris:

  1. És una bona reflexió metapoètica: ben bé una parcel·la de bellesa, un bon títol, una coberta d'art i un text de llibertat ;)

    ResponElimina
  2. Sílvia: la resta de coses també són metapoesia per a mi, encara que potser no tenen tanta força!

    ResponElimina
  3. Poema com... poema on es demostra que la metapoesia no és MAtapoesia...

    ResponElimina
  4. Eduard: m'agrada molt la metapoesia. Crec que la poesia m'embadaleix fonamentalment per això i pels motius sentimentals que sol presentar.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...