En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de gener de 2012

D'un vers de Vicicle

Jo em dic: potser.
Malgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.

Tinc el millor:
malgrat el temps en contra,
estic tranquil·la.

12 comentaris:

  1. És clar que sí, Helena. Tot otser i el vers es pren per tot arreu malgrat la irreverància de Cronos, que de vegades recluta tot el temps per a ell solet.

    ResponElimina
  2. Joana: el temps en contra és una imatge per dir que vaig a contracorrent. I "Tinc el millor", significa que tinc "el mejor enemigo de lo bueno".

    ResponElimina
  3. Touché. Un poema preciós, esperançat i realista alhora, cosa gens fàcil.

    ResponElimina
  4. Merci beaucoup, Vicicle. Va bé això d'inspirar-se en els altres!

    ResponElimina
  5. S'agraeixen els aplaudiments de tot cor!

    ResponElimina
  6. Aquí hi ha el saber fer: "estar tranquil·la". Malgrat tantes coses adverses, malgrat impaciències i desenganys.

    ResponElimina
  7. Esteu esplèndids, magnífics com el llantió i les pedretes. Aplaudiments, doncs.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Jordi! D'un bloc a un altre...

    ResponElimina
  9. em sume als aplaudiments!

    com veus, llig els poemes de dalt a baix, a vore els altres... ;)

    coralet

    ResponElimina
  10. Em fa molta il·lusió, venint de tu, coralet.

    ResponElimina