En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de gener de 2012

La inspiració

A vegades la teva ombra
va per davant teu,
anticipant-se al futur.
A vegades va endarrere,
recordant el passat.
I d'altres pràcticament
no fas ombra,
és com quan somieges,
mig desperta,
mig adormida,
i la inspiració t'acompanya
més que mai.

5 comentaris:

  1. Quan la forquilla es queda a l'aire: no fa malbé el menjar, ni entra a la boca. L'aroma del menjar es fa notar més que mai.

    ResponElimina
  2. Sí, cantireta, en aquest equilibri semblant al d'una finestra oberta, que no ets ni dins ni fora, és quan es manifesta més el talent.

    ResponElimina
  3. I aleshores no pots fer altra cosa que llevar-te del llit i escriure ràpidament allò que t'ha passat pel cap perquè no te s'oblide en l'estat de vigilia!!!

    ResponElimina
  4. Preciós poema, Helena.

    I tanmateix, crec,
    només fent-li ombra
    és que veiem el món.

    ResponElimina
  5. vicicle: "mentre comprenien savis dits de cec" deia Espriu. En la foscor, les ombres, hi ha la lucidesa, també. Són maneres de veure-ho. La idea del somiejar l'he agafat de Jordana, ho he de dir.

    ResponElimina