En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 19 de gener de 2012

No tocar de peus a terra

Impaciència per creuar
el carrer,
pressa per travessar
el pont sobre el riu,
ganes de menjar-se el món
sense queixals.

6 comentaris:

  1. prens l'impuls, camines, creues els carrers i els ponts... i t'apareixen els queixals per mastegar. Això és el poema, creuar el pont abans d'haver-lo travessat, mastegar abans d'haver-lo paït. L'instant en què els peus encara no han tocat a terra.

    ResponElimina
  2. El poema es pot projectar tan endavant com endarrere, el que tu dius és projectar-se endavant, s'han de tenir en compte totes dues opcions, crec.

    ResponElimina
  3. I el mar besa la pedra
    Fins que la sorra floreix

    ResponElimina
  4. El poder d'erosió de l'aigua és important, vicicle. Encara que no tinguis queixals, també pots arribar a menjar-te el món, doncs.

    ResponElimina
  5. Hola Helena, tens raó, per menjar-se el món no calen queixals...cal tenir la desició de apretar amb força els ullals per no deixar res al atzar, Una bona abraçada.

    ResponElimina
  6. Rafael: molt bo això dels ullals. Seria bo de no deixar res a l'atzar mai! Una abraçada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...