En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 19 de gener de 2012

No tocar de peus a terra

Impaciència per creuar
el carrer,
pressa per travessar
el pont sobre el riu,
ganes de menjar-se el món
sense queixals.

6 comentaris:

  1. prens l'impuls, camines, creues els carrers i els ponts... i t'apareixen els queixals per mastegar. Això és el poema, creuar el pont abans d'haver-lo travessat, mastegar abans d'haver-lo paït. L'instant en què els peus encara no han tocat a terra.

    ResponElimina
  2. El poema es pot projectar tan endavant com endarrere, el que tu dius és projectar-se endavant, s'han de tenir en compte totes dues opcions, crec.

    ResponElimina
  3. I el mar besa la pedra
    Fins que la sorra floreix

    ResponElimina
  4. El poder d'erosió de l'aigua és important, vicicle. Encara que no tinguis queixals, també pots arribar a menjar-te el món, doncs.

    ResponElimina
  5. Hola Helena, tens raó, per menjar-se el món no calen queixals...cal tenir la desició de apretar amb força els ullals per no deixar res al atzar, Una bona abraçada.

    ResponElimina
  6. Rafael: molt bo això dels ullals. Seria bo de no deixar res a l'atzar mai! Una abraçada.

    ResponElimina