En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 23 de gener de 2012

Palimpsest

El que he escrit
a la pàgina anterior
de la llibreta
se'm transparenta.
No es pot viure
sense el passat,
encara que sigui borrós,
encara que provem
d'eliminar-lo conscientment.

5 comentaris:

  1. les fulles del dia a dia són molt fines, sempre transparenten les del passat, que sovint són ben gruixudes.

    ResponElimina
  2. Sí, Rafael, les fulles del passat solen ser més consistents que les actuals, no sé per què.

    ResponElimina
  3. Molt apropiada la imatge del palimpsest; anem escrivint coses noves sobre un text que esborrem imperfectament i que a la llum ultraviolada acaba reapareixent.
    El teu comentari em fa pensar en un comentari meu que he fet aquests dies a un altre bloc, univers madur:
    Sembla que corren paral·leles dues línies històriques: les personals i les col·lectives. Com a les persones les memòries es van tornant més volàtils, més inestables i amb més dificultats per segellar records que, en canvi, queden ben gravats en la infantesa, sembla que també la Humanitat es torna cada cop més etèria, oblidadissa i, potser, més trivial. (Això és un suggeriment, més que una afirmació).

    ResponElimina
  4. Eduard: la humanitat es torna més trivial amb el progrés, i tant. Les coses perden autenticitat, alhora que milloren. Però malgrat tot, visca el progrés.

    ResponElimina