En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 17 de gener de 2012

Aparentment de curta volada

Un haiku o una tanka.
Una flor davant una catedral.
La cadira de Van Gogh davant la de Gauguin.
Un clip que subjecta amb eficàcia un plec de fulls.
Un llibre en comptes d'un bitllet de vint euros.
L'alegria d'un instant que omple una vida.


9 comentaris:

  1. cantireta: per què no em passes un enllaç d'aquest "Horowitz tocant Lizst"? La desconec, aquesta música tan elevada.

    ResponElimina
  2. Una flor davant una catedral.... Només aquest vers,aquesta imatge, ens pot dur hores de reflexió (o hauria de dir meditació?)
    Helena, ets una tros de poeta!

    ResponElimina
  3. Gemma: sí, un sol vers aparentment és de curta volada...

    Eduard: la idea de la flor l'he tret de Brideshead revisited. S'escau molt, i me la faig meva. És veritat que fa reflexionar. Jo em quedo amb la flor!

    ResponElimina
  4. Si Helena, aparentment, indubtablement anava en aquesta direcció.

    ResponElimina
  5. Pregunta impertinent: totes les cadenes de pensament que fas anar, les tens a mà o al cervell? En tot cas, què bé saber tant... jo que sóc despistada de mena...
    I si vas a www.goear.com, escrius "Lizst el suspiro" t'hi portarà.

    ResponElimina
  6. Resposta a la pregunta impertinent: les cadenes les tinc al cervell i després a la mà, a vegades me'n recordo sense apuntar-les, sobretot quan em venen caminant. I les referències... completament al cap, tot i que en general tinc poca memòria: tindràs força pel que realment vols.

    ResponElimina
  7. cantireta: no ho trobo, diu que no hi és, el "Lizst el suspiro", però hi surten composicions en alemany que no entenc.

    Ja he rebut el teu llibre, ara el vaig a buscar! Si algun dia ens veiem te'l pago, d'acord?

    ResponElimina