En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 10 de gener de 2012

Repetició

La pastanaga davant del burro.
La pedra de Sisif.
Llevar-se cada dia
i anar a dormir cada nit.
Que torni la primavera.
Desitjar, tenir i perdre.

Per què detestem sovint
allò que som,
la nostra finitud,
la nostra impotència.

2 comentaris:

  1. Perquè algú va inventar els déus
    mentre somnis un altre cantava.

    Perquè hom pintava el recer
    mentre la por dels cels espantava.

    ResponElimina
  2. Em descuidava de la repetició de la mètrica, que fas tan bé amb aquests versos!

    Jo també provo d'espantar la por dels cels, de cantar els somnis.

    ResponElimina