En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de gener de 2012

Quadrícula versus espai blanc

A vegades, quan escrius,
es nota la pauta de sota.
D’altres et llances al buit
del paper en blanc.
A vegades ets molt literal,
d’altres més literària,
sovint corregeixes molt,
a voltes estàs inspirada.
Però sempre t’omple
el que fas, i el que en reps.

8 comentaris:

  1. És ben bé això! Sempre ens omple el que fem perquè per sota la pauta, el paper en blanc, les paraules i les correccions, s'alcen triomfants les idees.

    ResponElimina
  2. Sílvia: el que faig m'omple perquè no ho faig per obligació, bàsicament. I el que rebo de vosaltres també m'omple molt.

    ResponElimina
  3. Tens una gran sort de poder-te sentir així amb la teva obra. En el fons, crec que els artistes de debò fan l'art que voldrien rebre sempre.

    ResponElimina
  4. Carai. Llegint aquestes lletres m'he sentit observat, però des d'una mirada interior. ¿que m'espiaves o només és coincidència d'ànimes?

    ResponElimina
  5. Vodria sentir-me com tu, Helena pero de vegades el fuul en blanc em planta cara i no pare de donar-li voltes

    ResponElimina
  6. Eduard: sento el que vull sentir, dic el que vull dir...

    El Profà: coincideixo amb tu i amb molts d'altres, suposo, no sóc elitista ni sectària!

    Joana: jo tinc el full en blanc fins que l'omplo. Sovint em fixo en algunt element quotidia, quan camino pel carrer, o a la mitja part de la feina. S'han d'esgotar les possibilitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això Helena és magnífic, omplir-se amb el que un fa i a més rebre dels demés enriquides aportacions.

      Bon dia, bonica.

      Elimina
  7. Gemma: el full mai queda en blanc amb els vostres comentaris.

    ResponElimina