En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 12 de gener de 2012

No tanco per vacances

Vull escriure un poema
i no em queda tinta a la ploma.
Finalment escric en lletra lligada,
lligada pel sentit.
El poema deixa espais en blanc,
i el text respira llibertat,
al contrari de l'espai de prosa.
"Cap dia sense una línia",
fins i tot a plena nit,
fins i tot a l'agost.

8 comentaris:

  1. Helena, no sabia d'aquest nou bloc teu. L'acabo de descobrir. Els poemes que ens mostres són teus?

    Petons

    ResponElimina
  2. Són tots meus! Em fa feliç que em visitis.

    ResponElimina
  3. I et seguiré visitant.

    Per a mi ets un bon referent.

    Ara mateix em faig seguidora.

    ResponElimina
  4. Mil gràcies, Gemma! No sé què passa amb el blogger que em canvia els comentaris i l'hora en què han estat fets.

    ResponElimina
  5. Cap dia sense una línia, encara que només sigui per a dir que he passat per aquí.
    Estan trastejant el blogger :(

    ResponElimina
  6. Així és, Helena. La poesia demana versos, línies, paraules, sentiments. Cap dia sense escriure. Preciós, intens i necessari. La poesia és un amant exigent...

    ResponElimina
  7. Alyebard: gràcies per la teva constància!

    ResponElimina
  8. Ana: ets molt benvinguda, i més amb comentaris com aquest! M'agrada molt la imatge de la poesia com a amant exigent, dirigida a vegades a un altre amant exigent...

    ResponElimina