En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de gener de 2012

Relliscar però no caure

Un trajecte de metro
que no s’allarga massa,
una pluja efímera,
perdre el temps a voltes,
no fer règim de tant en tant,
projectar-te en un poema
enmig del que és prosaic.

9 comentaris:

  1. Mai es perd el temps mentre se't llegeix, Helena.

    ResponElimina
  2. cantireta: doncs jo m'havia proposat d'escriure de tant en tant i ja veus!

    ResponElimina
  3. Rellisquem doncs, Helena. Són moltes les coses que ens proporcionen la felicitat!!!

    ResponElimina
  4. Pluja instigada
    per un cop de coratge,
    i un vers, tan fèrtil!

    ResponElimina
  5. Joana: és bo de relliscar, si no acabes caient del tot!

    Jordi: la pluja me l'heu instigat i encoratjat tots!

    ResponElimina
  6. Bona nit, Helena.
    Ara hauràs de presentar dos llibres alhora, oi?

    ResponElimina
  7. Un de crítica, i un de poesia, i un d'anticànons, i un...

    ResponElimina
  8. Ja ho són, tots, de meus! Hi pot haver res de més personal que la poesia?

    ResponElimina