En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de gener del 2012

Relliscar però no caure

Un trajecte de metro
que no s’allarga massa,
una pluja efímera,
perdre el temps a voltes,
no fer règim de tant en tant,
projectar-te en un poema
enmig del que és prosaic.

9 comentaris:

  1. Mai es perd el temps mentre se't llegeix, Helena.

    ResponElimina
  2. cantireta: doncs jo m'havia proposat d'escriure de tant en tant i ja veus!

    ResponElimina
  3. Rellisquem doncs, Helena. Són moltes les coses que ens proporcionen la felicitat!!!

    ResponElimina
  4. Pluja instigada
    per un cop de coratge,
    i un vers, tan fèrtil!

    ResponElimina
  5. Joana: és bo de relliscar, si no acabes caient del tot!

    Jordi: la pluja me l'heu instigat i encoratjat tots!

    ResponElimina
  6. Bona nit, Helena.
    Ara hauràs de presentar dos llibres alhora, oi?

    ResponElimina
  7. Un de crítica, i un de poesia, i un d'anticànons, i un...

    ResponElimina
  8. Ja ho són, tots, de meus! Hi pot haver res de més personal que la poesia?

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...