En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 12 de gener del 2012

No tanco per vacances

Vull escriure un poema
i no em queda tinta a la ploma.
Finalment escric en lletra lligada,
lligada pel sentit.
El poema deixa espais en blanc,
i el text respira llibertat,
al contrari de l'espai de prosa.
"Cap dia sense una línia",
fins i tot a plena nit,
fins i tot a l'agost.

8 comentaris:

  1. Helena, no sabia d'aquest nou bloc teu. L'acabo de descobrir. Els poemes que ens mostres són teus?

    Petons

    ResponElimina
  2. Són tots meus! Em fa feliç que em visitis.

    ResponElimina
  3. I et seguiré visitant.

    Per a mi ets un bon referent.

    Ara mateix em faig seguidora.

    ResponElimina
  4. Mil gràcies, Gemma! No sé què passa amb el blogger que em canvia els comentaris i l'hora en què han estat fets.

    ResponElimina
  5. Cap dia sense una línia, encara que només sigui per a dir que he passat per aquí.
    Estan trastejant el blogger :(

    ResponElimina
  6. Així és, Helena. La poesia demana versos, línies, paraules, sentiments. Cap dia sense escriure. Preciós, intens i necessari. La poesia és un amant exigent...

    ResponElimina
  7. Alyebard: gràcies per la teva constància!

    ResponElimina
  8. Ana: ets molt benvinguda, i més amb comentaris com aquest! M'agrada molt la imatge de la poesia com a amant exigent, dirigida a vegades a un altre amant exigent...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...