En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 3 de gener del 2016

Misteri i precisió

JUANJO, Passejades matinals per Palou
Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El cel opac,
i els cables de la llum.
Com un poema
travessat pel sentit,
per l'electricitat.

Helena Bonals

Línies paral•leles.
La perspectiva les uneix
a l'horitzó.

Xavier Pujol

a

19 comentaris:

  1. artur3 de gener del 2016, a les 13:45

    Una partitura en blanc...
    per escriure la teva música !!
    Bon Any, poeta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de gener del 2016, a les 14:38

      Molt bona metàfora, Artur! M'afalaga que diguis que faig música, tan racional com sóc.
      Bon any!

      Elimina
  2. August G. i Orri3 de gener del 2016, a les 20:55

    Un hexagrama on escriure els versos que ens aniràs regalant. Oi Helena?
    Bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de gener del 2016, a les 20:58

      O una pauta, la base de les meves interpretacions en forma de poema, August.

      Elimina
  3. KRT4 de gener del 2016, a les 1:01

    Que així sigui, Helena. Tu no paris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de gener del 2016, a les 10:32

      Ramon,
      l'altre dia el meu pare va elogiar per primer cop un text meu, la ressenya del seu llibre. Em feu feliç amb els vostres ànims i elogis!

      Elimina
    2. KRT8 de gener del 2016, a les 16:36

      El teu pare, gran novel·lista i narrador, llegeix també poesia? I en concret, ja llegeix els teus poemes? Perquè si el primer elogi que t'ha fet és per a una ressenya literària (ni que sigui d'una obra seva, i segur que molt ben feta), digues-li que potser en fa un gra massa! (Dit sigui de bon rotllo). Entre ser sobreprotector i ser superexigent hi hauria d'haver un terme mig... ;-))

      Elimina
    3. Helena Bonals9 de gener del 2016, a les 9:57

      Ramon,
      el meu pare és més exigent que jo, que ja és dir. Fins ara, en agafar un text meu hi trobava un grapat d'errades important.
      S'ha llegit els meus poemes per fer-ne una edició casolana que li agraeixo molt, però no me n'ha fet cap comentari.

      Elimina
  4. xavier pujol4 de gener del 2016, a les 11:18

    Línies paral·leles.
    La perspectiva les uneix
    a l'horitzó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de gener del 2016, a les 11:22

      Com els dos rius paral•lels de Màrius Torres, Xavier! M'agrada molt, quan pugui el publico a dalt.

      Elimina
    2. xavier pujol4 de gener del 2016, a les 14:58

      Gràcies Helena.
      "Corren les nostres aigües..."

      Elimina
  5. Teresa Duch4 de gener del 2016, a les 20:06

    M'agrada molt Helena! La foto ja és inspiradora, però les teves paraules en diuen més. Les del Xavier li posen el colofó.
    També és una mica així amb el meu pare. Darrerament m'escolta i diu que està molt bé, però després ja no se'n recorda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de gener del 2016, a les 20:12

      Teresa,
      diu el Jordi Dorca que quan els pares admiren els fills és un regal del cel.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Olga Xirinacs4 de gener del 2016, a les 21:32

    La comunicació cobreix les nostres vides amb fils gairebé invisibles i en poden fer un teixit preciós.
    Que els teus Reis et siguin dolços, Helena.

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog4 de gener del 2016, a les 22:20

    Línies nues, com camins per omplir-los de contingut.

    ResponElimina
  8. Anònim11 de gener del 2016, a les 1:01

    Segueix els fils
    de l’anhel deturat
    en l’horitzó

    ResponElimina
  9. Helena Bonals11 de gener del 2016, a les 11:13

    Anònim,
    cal seguir els fils sempre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...