Aquest poema l'he associat mentalment al cartell que tens a la dreta sobre una presentació de Jesús Bonals. L'has dissenyat tu, Helena? És un cartell que t'interroga i es fa llegir.
A mi m'agrada això que les pàgines es besin mútuament. I encara m'agraden més els llibres que s'han de "desbarbar" (els que tenen els fulls plegats de 4 en 4 i cal tallar-los amb un trempaplomes, si és que encara n'hi ha, per la part de dalt i de vegades per la dreta i tot. I l'olor dels llibres vells.
Ramon, jo no tinc paciència per aquests llibres tot i que són molt autèntics. El magatzem de la meva biblioteca fa olor de llibre vell i no m'agrada gaire. M'agrada d'olorar els nous!
Que una pàgina besi la següent i que els versos es polaritzin, sí/no, la reducció binària de la complexitat que ens permet dominar el món o -potser- comprendre el sentit profund de les coses.
Molt suggerent -com sempre- la teva poesia, Helena. La imatge de les pàgines besant-se l'he trobada especialment creativa. Es clar que, de seguida he pensat en les pàgines que estan esquena contra esquena… M'enganxes a punt de llegir una estona el llibre del teu pare. De moment molt bones vibracions. Que vagi molt bé l'acte de dijous!
August, jo tinc un llibre que m'agradaria de publicar que ho és, una pàgina besant l'altra, es tracta d'una imatge en un costat i un comentari d'ella en l'altra.
Aquest poema l'he associat mentalment al cartell que tens a la dreta sobre una presentació de Jesús Bonals. L'has dissenyat tu, Helena? És un cartell que t'interroga i es fa llegir.
ResponEliminaConsol, no és un cartell, és la coberta i contracoberta! I no l'he dissenyat pas, tot i que ja m'agradaria!
EliminaHe llegit el llibre de Jesús Bonals, 'Concert per a la mà esquerra'. M'ha agradat molt. El recomano sense reserves. Llegiu-lo, ja em direu el què.
EliminaMoltes gràcies, Ramon! Jo també el recomano.
EliminaSi es toquen els pols fan espurnes.
ResponEliminaXavier, i si no es toquen també!
EliminaSense els dos pols, l'electricitat no existiria...
ResponEliminaPodríem dir el mateix de les dicotomies... Com escriure sense llegir?
Carme,
Eliminaen el teu cas, com escriure sense una imatge, generalment pintada per tu.
Amb enrampades de creativitat.
ResponEliminaLa creativitat a vegades sorgeix amb dolor, com una enrampada, Rafel.
EliminaA mi m'agrada això que les pàgines es besin mútuament. I encara m'agraden més els llibres que s'han de "desbarbar" (els que tenen els fulls plegats de 4 en 4 i cal tallar-los amb un trempaplomes, si és que encara n'hi ha, per la part de dalt i de vegades per la dreta i tot. I l'olor dels llibres vells.
ResponEliminaRamon,
Eliminajo no tinc paciència per aquests llibres tot i que són molt autèntics. El magatzem de la meva biblioteca fa olor de llibre vell i no m'agrada gaire. M'agrada d'olorar els nous!
Que una pàgina besi la següent i que els versos es polaritzin, sí/no, la reducció binària de la complexitat que ens permet dominar el món o -potser- comprendre el sentit profund de les coses.
ResponEliminaEduard,
Eliminaés molt filosòfic, com el teu comentari, el meu poema!
Molt suggerent -com sempre- la teva poesia, Helena. La imatge de les pàgines besant-se l'he trobada especialment creativa. Es clar que, de seguida he pensat en les pàgines que estan esquena contra esquena…
ResponEliminaM'enganxes a punt de llegir una estona el llibre del teu pare. De moment molt bones vibracions.
Que vagi molt bé l'acte de dijous!
August,
Eliminajo tinc un llibre que m'agradaria de publicar que ho és, una pàgina besant l'altra, es tracta d'una imatge en un costat i un comentari d'ella en l'altra.
Que bé que t'agradi el Concert!
Continuïtat del paper i la paraula, amb la mà acariciant l'aire.
ResponEliminaOlga,
Eliminano ho pots dir més poèticament!
!!
ResponEliminaDos signes d'admiració, com una dicotomia, cantireta!
ResponEliminaEls dos pols es donen les mans i canten i ballen.
ResponEliminaUna Abraçada.
Olga i Carles, és el millor que poden fer, cantar i ballar!
Elimina