En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 27 d’abril del 2015

Estima i fes el que vulguis



Una rosella,
amb tota la seva bellesa,
és un defecte en els camps,
que es vol evitar
com les males herbes.

També hi ha amors
que creixen
de manera salvatge
i no són mai acceptats
per la societat,
primaveres fràgils
i enceses alhora
com aquesta flor.

14 comentaris:

  1. "Podeu segar tot el camp, però per res ni una rosella"
    Pau Riba

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      molt maca aquesta cita. A vegades és el món al revés!

      Elimina
  2. Qui determina què és una mala herba i què no? No només la visió utilitarista, ben cert. L'estètica de la rosella, indiscutible, és mal pagada.
    Com els amors que s'ofereixen amb generositat que alguns titllen de lleugers.
    Ens estarem tornant rancis?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cosa del progrés, Eduard. Hi ha qui troba que una fulla de tardor caiguda embruta.

      Elimina
  3. Com les roselles, els amors salvatges podrien ser els més bonics... Qui sap...

    Un poema preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      un altre poema per recitar, és una mica més llarg que de costum.

      Elimina
  4. Primaveres enceses i fràgils... Quin aroma tan intens!

    ResponElimina
  5. La fulla de les roselles és fràgil. No ho és pas el color amb què pinta els camps.

    ResponElimina
  6. Les males herbes moren i tornen a crèixer, encara que siguin en aparences diferents. Per tan tot és Bellesa.


    Una Abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      tot és bellesa, la verdor dels camps, la vermellor de les roselles.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...