En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 8 d’abril del 2015

Dels motius a la mètrica

Em captives, deducció.
Ets als meus peus, inducció.
De la carcassa a les rodes,
sempre començant
per la teulada.

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Però diuen que s'ha d'anar de baix cap a dalt, Xavier.

      Elimina
    2. En les construccions es comença pels fonaments.
      En les relacions personals, crec que pots començar per on vulguis.

      Elimina
    3. Xavier,
      jo les vull començar exclusivament per la teulada, les relacions personals!

      Elimina
  2. Ostres, era mètrica o teulades personals? De la carcassa a les rodes és un imatge molt compacte, com una cosa total.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      deixem-ho en teulades personals, que sona molt bé!

      Elimina
  3. Em captives, deduccio?
    Em captives, seducció!
    I d'aquí. tot el demés.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...