En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 d’abril del 2015

Benicàssim dins I encara els versos

Sentors marines
cap al desert s'enfilen.
De roca humida,
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim.

DORCA, Jordi


De roca humida
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar.

ROSANAS, Carme


Corfa del vers,

també tu ets una closca.
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes.
El desert els escolta.

BONALS, Helena


14 comentaris:

  1. Quin triangle més ben composat. I quina tria difícil...

    Felicitats, còmplices! :-)****

    ResponElimina
  2. Poemes de calma, sobre la mar plana.

    Molt bons tots tres.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Helena, queden macos tots tres...

    Gràcies també, cantireta i Xavier... abraçades...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...