En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 1 de novembre de 2012

Petrarquià

Ets la joguina
desitjada per totes,
o així ho vull creure.

8 comentaris:

  1. Tot i que parles o titules el poema "petrarquià" i com que no he llegit res d'ell no en faré sinó una aproximació al que directament diu, i és que els homes no ens sentim gaire tips o satisfets en ser la joguina de les dones, sinó que volem mirar, més que les dones esperen una mirada, hi ha una relació no exactament simètrica, però sí que en les dones hi ha un "m'estima, naix en mi l'amor", mentre que en els homes és tot a l'inrevés, semblant a açò: "tinc desig per aquesta dona, m'agrada, intente anar cap a ella".
    Tot i que hi ha homes que es vanaglòrien de llurs conquestes, però són normalment els que no han arribat a aconseguir una relació, estan en l'amor o el gaudi fetitx, a mig camí entre el fal·lic del baró i l'erotomaníac de les dones.

    Bé, una abraçada d'amic i de pare des de València.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, no em refereixo a ser la joguina física. Per això dic que és desitjada per les dones, almenys generalment. Ho sento per les connotacions que no cerco pas. Petrarquià ho voldria relacionar amb la poesia.

      Elimina
    2. Doncs la poesia és el futur, ho ha estat sempre, i han hagut homes morts per la seua manera de fer poesia, exemples són Miguel Hernández o Antonio Machado, que va morir desterrat, i molts d'altres no ja de la poesia sinó de les lletres com per exemple el desterrament de Soltsenitzin, l'escriptor rus, hi ha molts exemples, la poesia en ser una eina de la individualitat i per tant de la llibertat que cerca la justícia i de vegades fa ètica o politica sol ser molt castigada per la realitat de l'amo, contrària totalment a ella.

      El món és poesia, el món és paraula, jo vaig escriure una vegada que som una espurna de paraules en un món infinit.

      Una forta abraçada des del barri de Russafa de València

      Vicent

      Elimina
    3. I certament no ha estat sinó amb les dones que jo he pogut parlar amb tota la meua ànima, dit d'una altra manera, tot i témer dones i homes, com a baró que sóc a l'ús, em duc molt millor amb les dones que no pas amb les dones, les dones són no ja més intel·ligents, no m'agrada dir la paraula, sinó més viscudes, més per regla general, més atentes, més sensibles que la major part dels homes, o serà que jo en ser baró no sòc acceptat o el meu discurs no és acceptat pels barons.

      Vicent

      Elimina
  2. La poesia és la joguina desitjada per totes. Podria ser, no? El joc estètic, literari, lingüístic... a mi m'agraden tots.

    ResponElimina
  3. A mi també, Sílvia, però sobretot la poesia!

    ResponElimina
  4. Una joguina molt minoritaria, Helena, oerò molt intensa!

    ResponElimina
  5. Aiiiiiiiiii L'accent. Sempre igual!!! No sé qui el posarà ara!!!

    ResponElimina