En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 16 de novembre del 2012
Plagi
Hi ha paraules sinònimes,
poemes amb el mateix interior,
novel·les amb el mateix argument.
També hi ha amors amb la mateixa força.
Les comparacions no són pas odioses.
La paraula "compartir", segons Màrius Serra, és mal utilitzada a internet. Quan comparteixes, et quedes sense una part, cosa que no passa al google +, per exemple.
Però ja entenc el que vols dir, i la relació amb el meu poema.
Si la comparació és entre iguals no fa mal, tens raó, però és molt difícil torbar sinònims perfectes, i arguments paral·lels. Ui, i l'amor... la força i la intensitat dependrà de qui la visqui. L'amor sembla s'assembla en si mateix però té tantes cares, com poemes i novel·les.
Amb diferents paraules es pot fer donar a entendre el mmateix, això sí, sempre diferent, però de ben segur que algú pot arribar a copiar-nos, jo ho he fet en dos contes, un de Asimov i un altre de García Márquez, no vaig repetir-los, però sí que m'hi vaig inspirar, però estic convençut que algun dels meus serà ja de copyrigt d'algú, no m'estranyaria, tant em fa mentre em deixen penjar allò meu quan jo vulga, mira, jo vaig fer dos dibuixos de pintura "abstracta" (la veritat és que no sé com els posa-etiquetes el catalogarien) i en ser penjats ja circulaven per altres blocs. Ara amb el que tu dius dels amors, els hi ha quan l'amor és una mena de partenaire en l'amistat pertanyent a un àmbit o a un altre, hi ha una mena d'amor que es pot comparar, perquè en el fons estem fets d'arquetips. Un exemple: el meu partenaire en l'amistat de la meua faena s'assembla al del bar al que puc anar, no sés si m'entens, sempre estem emparellats i l'amistat funciona com l'amor, és amor.
Potser tingues raó, però mira, jo només tinc un amic o examic que em fa passar mals moments quan el veig, els altres podrien tornar a ser amics perfectament i és pel tema de l'amor-odi que ja vaig exposar al meu bloc, això de l'enveja, però l'amistat és una mena d'amor, per a mi, però molt més minvat que el de parella, de totes les maneres cadascun és un món i el que per a un es "normal" per a un altre pot ser impossible d'acceptar.
Mira, i hi ha un conte de Borges que es diu "El Quijote de Pierre Menard" que parla d'un home que reprodueix per atzar el mateix Quijote amb pèls i senyals.
De fet, la literatura, l'art, és una manera de repetir (re-novar) sempre la mateixa història. El mite és la pervivència tossuda de la història individual en la història col·lectiva, i potser cap millor mite ens descriu, com a animals fabuladors que som, que el de Sísif, condemnats sempre a fer rodolar pendent amunt la mateixa pedra.
No sé si els amors són comparables... potser comparem aspectes de les relacions més que els amors en si... però la força pot ser la mateixa... ara no sé si m'estic contradint... curiosa la idea de dos amors sinònims!
Per a mi la idea dels sinònims és molt suggerent, l'he fet servir alguna altra vegada. Un sinònim en el fons és una metàfora. Els sinònims d'una paraula, com els d'un amor, són comptats, més aviat escadussers.
Uyyy que fa moltas dies que no et dic res, . Es que no tinc perdò ,però perdona'm he? l'amor es sinònim de tot el que comporta que es TOT així que estic molt d'acord. Segueixes fent poemes com càrregues de profunditat Tant que de vagades costa de pillar-te...
Continuo fent el que puc, vols dir, Miquel Àngel! No sempre tinc prou energia per llegir-vos i comentar-vos a tots, jo tampoc. M'agrada la teva visita.
Compartit sensacions , emocions i sentimensts fa que recobren vida.
ResponEliminaLa paraula "compartir", segons Màrius Serra, és mal utilitzada a internet. Quan comparteixes, et quedes sense una part, cosa que no passa al google +, per exemple.
EliminaPerò ja entenc el que vols dir, i la relació amb el meu poema.
Si la comparació és entre iguals no fa mal, tens raó, però és molt difícil torbar sinònims perfectes, i arguments paral·lels. Ui, i l'amor... la força i la intensitat dependrà de qui la visqui. L'amor sembla s'assembla en si mateix però té tantes cares, com poemes i novel·les.
ResponEliminaLa literatura és universal, Sílvia, per això només llegeixo en català!
EliminaAmb diferents paraules es pot fer donar a entendre el mmateix, això sí, sempre diferent, però de ben segur que algú pot arribar a copiar-nos, jo ho he fet en dos contes, un de Asimov i un altre de García Márquez, no vaig repetir-los, però sí que m'hi vaig inspirar, però estic convençut que algun dels meus serà ja de copyrigt d'algú, no m'estranyaria, tant em fa mentre em deixen penjar allò meu quan jo vulga, mira, jo vaig fer dos dibuixos de pintura "abstracta" (la veritat és que no sé com els posa-etiquetes el catalogarien) i en ser penjats ja circulaven per altres blocs.
ResponEliminaAra amb el que tu dius dels amors, els hi ha quan l'amor és una mena de partenaire en l'amistat pertanyent a un àmbit o a un altre, hi ha una mena d'amor que es pot comparar, perquè en el fons estem fets d'arquetips.
Un exemple: el meu partenaire en l'amistat de la meua faena s'assembla al del bar al que puc anar, no sés si m'entens, sempre estem emparellats i l'amistat funciona com l'amor, és amor.
Una abraçada
vicent
No és el mateix, no pots ser amic de qui no és amic teu, pots estimar qui no t'estima, diu Alberoni.
EliminaPotser tingues raó, però mira, jo només tinc un amic o examic que em fa passar mals moments quan el veig, els altres podrien tornar a ser amics perfectament i és pel tema de l'amor-odi que ja vaig exposar al meu bloc, això de l'enveja, però l'amistat és una mena d'amor, per a mi, però molt més minvat que el de parella, de totes les maneres cadascun és un món i el que per a un es "normal" per a un altre pot ser impossible d'acceptar.
ResponEliminaVicent
Mira, i hi ha un conte de Borges que es diu "El Quijote de Pierre Menard" que parla d'un home que reprodueix per atzar el mateix Quijote amb pèls i senyals.
ResponEliminaNo el coneixia aquest conte. Definitivament t'agrada Borges!
ResponEliminaDe fet, la literatura, l'art, és una manera de repetir (re-novar) sempre la mateixa història. El mite és la pervivència tossuda de la història individual en la història col·lectiva, i potser cap millor mite ens descriu, com a animals fabuladors que som, que el de Sísif, condemnats sempre a fer rodolar pendent amunt la mateixa pedra.
ResponEliminaEduard,
Eliminaestic d'acord amb aquest mite centrat en l'art, com en la vida.
No sé si els amors són comparables... potser comparem aspectes de les relacions més que els amors en si... però la força pot ser la mateixa... ara no sé si m'estic contradint... curiosa la idea de dos amors sinònims!
ResponEliminaPer a mi la idea dels sinònims és molt suggerent, l'he fet servir alguna altra vegada. Un sinònim en el fons és una metàfora. Els sinònims d'una paraula, com els d'un amor, són comptats, més aviat escadussers.
EliminaUyyy que fa moltas dies que no et dic res, . Es que no tinc perdò ,però perdona'm he? l'amor es sinònim de tot el que comporta que es TOT així que estic molt d'acord. Segueixes fent poemes com càrregues de profunditat Tant que de vagades costa de pillar-te...
ResponEliminaContinuo fent el que puc, vols dir, Miquel Àngel!
ResponEliminaNo sempre tinc prou energia per llegir-vos i comentar-vos a tots, jo tampoc. M'agrada la teva visita.
Gracies Elena per ser com ets i entendre com entens a veure si vinc més sovint que m'he anat encongint ultimament ...
Elimina