En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 8 de novembre de 2012

Ars longa, vita brevis

La bellesa és breu,
l'amor és llarg.
Malgrat l'experiència,
l'idealisme perdura.
Els estats són transitoris,
les nacions són immortals.
Si tot això és fals,
per què fer ni un poema més.

7 comentaris:

  1. Gran reflexió, Helena! Respondria de seguida per què l'art és veritat, jo hi crec. El teu poema m'ha fet pensar en el "Tot canvia, res no roman", d'Heràclit i en uns versos de Cernuda:
    ¿Un río
    a cada instante
    No es él y diferente?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      com a contraresta a Heràclit hi ha Parmènides, i les essències que no canvien.

      Elimina
  2. Clar, és el que es va plantejar Dalí modernament o més lluny en el temps Buffon, l'estil és l'home mateix, per a posar de manifest que les nacions són eternes, les llengües ho són, diria jo, ho diré en francès: Le style c'est l'homme même.
    Què seria un món on tots puguérem parlar amb la telepatia, que sí que existeix obviament, com el llenguatge gestual, però són llenguatges complementaris al que veritablement importa, m'importa de veres, la llengua, les meues tres llengües, les meues pàtries, el castellà entraria a formar el meu simbòlic, el català-valencià l'imaginari i el francès el real.
    I en eixe fer cadascun a la seua manera, per això la importancia de la individualitat, és on rau l'equilibri, la lletra, la paraula, la poesia.

    Una abraçada i disculpa, se'm va anar la llapisera en el comentari anterior.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo, Vicent, que se te n'anés la llapissera!

      Elimina
  3. Tant fa, el cert és que vaig estar una mica sàtir, però amb la bona intenció de deixar clar que llegir i parlar de l'amor és com fer l'amor.
    De totes les maneres gràcies per la teua comprensió, quan et desinhibeixes després d'un anàlisi ix el que ets en la veritat, és a dir en la darrer intenció de les coses, i aprens a disculpar-te, perquè en part i només en part viure és ofendre i jutjar.
    Moltes gràcies Helena i una abraçada d'amic des de València.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Perquè el vers ens permet aconseguir allò que d'entrada ens sembla impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Joana. Però d'entrada penses que de què serveix.

      Elimina