Elena los homens son com les dones ... persones equivocades moltes vegades ..Això si !! no t'ho discutiré pas, la majoria tenen lo cervell entre les cames... Ho sé perqué Jo, que soc un Home, molt sovint ni els aguanto la canversa... Clar que hi ha homes que ultrapassen aquesta categoria simiesca i son d'allò més interessant ... A mi les teves roses m'agraden molt dec ser un home raro...
Sí, efectivament, no és que un home no s'enamore, però en un primer contacte amb una dona i fins ben entrada la relació els mou, ens mou el desig i el gaudi, que no l'amor, és a dir, ens mou normalment la intenció d'eixir amb vosaltres, desig, i el plaer sexual, és a dir el gaudi, després ja és cosa vostra el fet de conquerir-nos, que ho feu molt a poc a poc i en una relació sol passar mesos i fins i tot anys segons quin home, després. Hi ha homes, els freds que no s'enamoren i menys malament que els calents som la major part de la població, si més no el 85%, i ens enamorem també, ara, l'home i les dones són o som com el conte de la princesa i la granota, que amb un bes es fan prínceps, dons l'home que intenta accedir a una dona és un home posat en el lloc del fal·lus de sa mare o coses pitjors i és quan s'enamora, després d'alguns mesos de relació que esdevé en un home seriós, si li podem posar aquest nom, doncs tots en tenim dret i tots en som de seriosos.
Una abraçada ben carregada de desig i amor d'amic de:
I el més important és en aquells moments en que l'home no ha estat enamorat encara i després durant tota la relació fer servir l'amor digne, siga com siga el teu home o dona, no intentes canviar-lo, acostuma't a ell/a. És el beuratge per a una bona relació, passe el que passe no intentes canviar-lo/a, sinó comença a eixir el gaudi negatiu i les bronques i els malentesos que acaben per trencar la relació. L'únic que pot fer intentar canviar l'altre és en algun defecte estructural, com una malaltia com les drogues, si veritablement l'estimes, la estimes, però si no, cal trencar, si et pot portar per un roí camí.
Gràcies Miquel Àngel per la teua lloança, i a tu Helena, dir-te que ja veuràs, normalment qui diu: _no (m'enamoraré) està dient que No per una banda, i per l'altra m'enamoraré. No pergues l'esperança tot i que et rebeles contra la realitat, hi arribarà un moment que t'enamoraràs d'ella i veuràs l'amor. I si no al temps, i ja em calle... he, he, he...
De totes les maneres per la teua tranquil·litat i esperança ben intencionada, perquè tot i que no ho cregues pregue per tu, una vegada li van preguntar a Jacques Lacan si havia descobert la pregunta que es va fer en tota la vida i obra Freud, que era ¿què vol una dona? ¿què vol la mare? i va respondre que no calia fer-la, perquè era la pregunta que creaba la Història, l'enigma, i va respondre: _Només estimem-les! El que et vull dir és que és quan la dona sent l'amor del seu home que estima, i només quan el sent, que no vol dir que hi haja, però normalment o millor, en el paper i tiralínies estima després del baró.
Així que si hi ha amor al món, veuràs que els barons també estimem, o no?
I la pregunta té l'origen en la part de la llengua materna que la mare no dóna al xiquet de bolquers, la part del llenguatge que resta en l'ignot, en l'inefable, enigmàtica per tant, que és on rau la imperfecció i la bellesa, la vida i la mort, Déu, en eixos resquicis del llenguatge, que una volta morts hi ha qui diu que trobarem, doncs com diu la Bíblia "En el principi fou el verb i el verb es va fer carn i habità entre els homes", tot, tots som llenguatge.
Però si jo ja n'estic, d'enamorada! Igual que en el primer amor, per això prescindeixo del sexe, per a mi no hi té prou a veure, "cadascú és sempre cadascú", canta Serrat. Gràcies pels teus comentaris, però, Vicent.
Efectivament "cadascú és cadascú" del Serrat o "No hay camino, se hace camino al andar" del Machado, cal tenir ben present el dret i la llibertat a la solteria igual com a la peresa, a l'amor o a qualsevol conducta no agressiva evidentment contra els altres, de fet el fet de treballar suposa un enamorament com el de l'amor, i pel que cal passar per un violentament, tal com a l'amor.
Tots, tots n'hi tenim dret i drets!
El que passa és que jo he estat on tu estàs i no m'hi puc deixar d'intentar canviar-te, malgrat el que he dit abans, perdona Helena, la vida estigues on estigues és bella.
Potser no tots ells busquen l'espina i s'enamoren de la teva rosa. N'hi ha que també busquen la poesia, n'estic segura.
ResponEliminaJo crec que si en trobes un és l'excepció que confirma la regla!
EliminaElena los homens son com les dones ... persones equivocades moltes vegades ..Això si !! no t'ho discutiré pas, la majoria tenen lo cervell entre les cames... Ho sé perqué Jo, que soc un Home, molt sovint ni els aguanto la canversa... Clar que hi ha homes que ultrapassen aquesta categoria simiesca i son d'allò més interessant ... A mi les teves roses m'agraden molt dec ser un home raro...
ResponEliminaQue maco ets, Miquel Àngel! El que és estrany és que no n'hi hagin més com tu.
Eliminamaca es la teva ànima Elena... i com jo n'hi ha pocs perque quan em van fer van trencar lo moltllo JE JE!!!
EliminaSí, efectivament, no és que un home no s'enamore, però en un primer contacte amb una dona i fins ben entrada la relació els mou, ens mou el desig i el gaudi, que no l'amor, és a dir, ens mou normalment la intenció d'eixir amb vosaltres, desig, i el plaer sexual, és a dir el gaudi, després ja és cosa vostra el fet de conquerir-nos, que ho feu molt a poc a poc i en una relació sol passar mesos i fins i tot anys segons quin home, després.
ResponEliminaHi ha homes, els freds que no s'enamoren i menys malament que els calents som la major part de la població, si més no el 85%, i ens enamorem també, ara, l'home i les dones són o som com el conte de la princesa i la granota, que amb un bes es fan prínceps, dons l'home que intenta accedir a una dona és un home posat en el lloc del fal·lus de sa mare o coses pitjors i és quan s'enamora, després d'alguns mesos de relació que esdevé en un home seriós, si li podem posar aquest nom, doncs tots en tenim dret i tots en som de seriosos.
Una abraçada ben carregada de desig i amor d'amic de:
Vicent
I el més important és en aquells moments en que l'home no ha estat enamorat encara i després durant tota la relació fer servir l'amor digne, siga com siga el teu home o dona, no intentes canviar-lo, acostuma't a ell/a.
EliminaÉs el beuratge per a una bona relació, passe el que passe no intentes canviar-lo/a, sinó comença a eixir el gaudi negatiu i les bronques i els malentesos que acaben per trencar la relació. L'únic que pot fer intentar canviar l'altre és en algun defecte estructural, com una malaltia com les drogues, si veritablement l'estimes, la estimes, però si no, cal trencar, si et pot portar per un roí camí.
Vicent
Tal i com ho pintes, no tindré mai parella, no m'interessa.
EliminaSavies reflexions Vicent...
EliminaTal i com ho pintes, no tindré mai parella, no m'interessa.
EliminaGràcies Miquel Àngel per la teua lloança, i a tu Helena, dir-te que ja veuràs, normalment qui diu: _no (m'enamoraré) està dient que No per una banda, i per l'altra m'enamoraré.
EliminaNo pergues l'esperança tot i que et rebeles contra la realitat, hi arribarà un moment que t'enamoraràs d'ella i veuràs l'amor.
I si no al temps, i ja em calle... he, he, he...
Vicent
De totes les maneres per la teua tranquil·litat i esperança ben intencionada, perquè tot i que no ho cregues pregue per tu, una vegada li van preguntar a Jacques Lacan si havia descobert la pregunta que es va fer en tota la vida i obra Freud, que era ¿què vol una dona? ¿què vol la mare? i va respondre que no calia fer-la, perquè era la pregunta que creaba la Història, l'enigma, i va respondre: _Només estimem-les!
EliminaEl que et vull dir és que és quan la dona sent l'amor del seu home que estima, i només quan el sent, que no vol dir que hi haja, però normalment o millor, en el paper i tiralínies estima després del baró.
Així que si hi ha amor al món, veuràs que els barons també estimem, o no?
;-)
I la pregunta té l'origen en la part de la llengua materna que la mare no dóna al xiquet de bolquers, la part del llenguatge que resta en l'ignot, en l'inefable, enigmàtica per tant, que és on rau la imperfecció i la bellesa, la vida i la mort, Déu, en eixos resquicis del llenguatge, que una volta morts hi ha qui diu que trobarem, doncs com diu la Bíblia "En el principi fou el verb i el verb es va fer carn i habità entre els homes", tot, tots som llenguatge.
EliminaVicent
Però si jo ja n'estic, d'enamorada! Igual que en el primer amor, per això prescindeixo del sexe, per a mi no hi té prou a veure, "cadascú és sempre cadascú", canta Serrat.
EliminaGràcies pels teus comentaris, però, Vicent.
Efectivament "cadascú és cadascú" del Serrat o "No hay camino, se hace camino al andar" del Machado, cal tenir ben present el dret i la llibertat a la solteria igual com a la peresa, a l'amor o a qualsevol conducta no agressiva evidentment contra els altres, de fet el fet de treballar suposa un enamorament com el de l'amor, i pel que cal passar per un violentament, tal com a l'amor.
EliminaTots, tots n'hi tenim dret i drets!
El que passa és que jo he estat on tu estàs i no m'hi puc deixar d'intentar canviar-te, malgrat el que he dit abans, perdona Helena, la vida estigues on estigues és bella.
Vicent
¿Pessimista o realista? L'amor passa per sobre de qualsevol consideració.
ResponEliminaBona nit i els vaixells en calma.
Olga
L'amor no passa pas per sobre de tot!
ResponEliminaConundent afirmació. No sempre serà certa, espero...
ResponEliminaI per experiencia puc afirmar que no sempre és així.
Quina sort, Imma!
EliminaNo em defineixis amor,
ResponEliminaSi em sents deixa'm anar,
Soc millor sense jutges
Enric
Si em deixo anar,
Eliminatambé si em reprimeixo,
estimo igual.