En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 23 de novembre de 2012

Foix (II) Temperament poètic

És en tocar-me
el foc que porto a terme
els millors versos.

8 comentaris:

  1. I el foc el torno
    en tot allò que sóc,
    el silenci com aposta,
    els sentits venuts
    per no fer-te mal.

    ResponElimina
  2. "els sentits venuts/ per no fer-te mal", crec que ho entenc, a mi també em passa. En saps molt, Enric!

    ResponElimina
  3. ës en llegir-te
    que m'hi creme
    amb els versos.

    Petonets i gràcies per participar en la presentació de Castelldefels!!!

    ResponElimina
  4. Per això jo et deia que una vida sense patiment no mereix la pena ser viscuda, tot i que hi ha molt poca gent que no patisca, creu-me, el que no tenen és la sort de poder expressar el seu haver.

    Se sent miserable
    quan de bon matí s'alça
    i percep que tot és estèril,
    però un full
    vingut d'un vell prestatge
    li fa pensar, li fa sentir
    que és eterna, que és U
    amb ell i amb l'Univers.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord, Vicent. El poema també és improvisat? Sou uns cracks!

      Elimina
  5. Doncs sí, no és gaire bo, però expressa i és allò important, i del que t'he dit doncs també, que nosaltres tenim la sort d'haver-nos ficat en aquest món de la paraula, sinó seríem robots portats pel gaudi i per la voluntat només.

    Una abraçada sempre amiga

    Vicent

    ResponElimina