Per això jo et deia que una vida sense patiment no mereix la pena ser viscuda, tot i que hi ha molt poca gent que no patisca, creu-me, el que no tenen és la sort de poder expressar el seu haver.
Se sent miserable quan de bon matí s'alça i percep que tot és estèril, però un full vingut d'un vell prestatge li fa pensar, li fa sentir que és eterna, que és U amb ell i amb l'Univers.
Doncs sí, no és gaire bo, però expressa i és allò important, i del que t'he dit doncs també, que nosaltres tenim la sort d'haver-nos ficat en aquest món de la paraula, sinó seríem robots portats pel gaudi i per la voluntat només.
I el foc el torno
ResponEliminaen tot allò que sóc,
el silenci com aposta,
els sentits venuts
per no fer-te mal.
"els sentits venuts/ per no fer-te mal", crec que ho entenc, a mi també em passa. En saps molt, Enric!
ResponEliminaës en llegir-te
ResponEliminaque m'hi creme
amb els versos.
Petonets i gràcies per participar en la presentació de Castelldefels!!!
M'agrada com improvises, Joana!
EliminaainsSSSS!!! ÉS
ResponEliminaPer això jo et deia que una vida sense patiment no mereix la pena ser viscuda, tot i que hi ha molt poca gent que no patisca, creu-me, el que no tenen és la sort de poder expressar el seu haver.
ResponEliminaSe sent miserable
quan de bon matí s'alça
i percep que tot és estèril,
però un full
vingut d'un vell prestatge
li fa pensar, li fa sentir
que és eterna, que és U
amb ell i amb l'Univers.
Vicent
Completament d'acord, Vicent. El poema també és improvisat? Sou uns cracks!
EliminaDoncs sí, no és gaire bo, però expressa i és allò important, i del que t'he dit doncs també, que nosaltres tenim la sort d'haver-nos ficat en aquest món de la paraula, sinó seríem robots portats pel gaudi i per la voluntat només.
ResponEliminaUna abraçada sempre amiga
Vicent