En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 27 de novembre del 2012
Darrere els blocs
M'agrada de ser fidel a les imatges,
de fer transparents els versos,
d'omplir els llocs buits de les novel·les,
i de dir sempre alguna cosa.
De la forma al contingut,
de l'estructura a l'ornament.
Quan llegim i interpretem una novel·la, un poema o un assaig hi posem llocs que no han estat omplerts del nostre si, i fem la novel·la o l'escrit i també el fem nostre i anem, si més no quan jo escric anem d'allò connotatiu a allò denotatiu i intentem ajuntar les dues facetes en una de sola, això ho fan els poemes més bonics, cosa que l'assaig no hi arriba o si arriba ho fa amb molta dificultat i la novel·la està al terme nig entre ambdós.
Em fas pensar en el poema que et deia l'altre dia de Margarit i que no en recordava el títol: "Ser el que dius". Helena, t'admiro molt la sinceritat de ser el que dius ser, de dir sempre alguna cosa, la transparència dels teus versos. Va, et copio el poema, que ja deus conèixer i que potser s'allunya del teu, però que com que m'agrada molt no me'n puc estar:
Ho has construït al teu entorn. T’ha protegit i t’ha aïllat. Dels fonaments bastits amb l’admiració Sota els murs de la teva poesia, No t’avergonyeixis: són segurs. Van fer patir l’infant. El vell ja no. No imaginaves aquests murs tan alts. Ara el que t’ha de preocupar És ser el que dius. No hi ha res més Que et doni empenta per saltar.
Els versos transparents... hi ha qui es pensa que per fer poesia bona ha de rebuscar paraules i embolicar-les, i jo crec això, la poesia ha de ser transparent, a d'arribar a qui la escolti.
Imma, em referia més aviat a fer transparents els versos que analitzo, però en general és veritat que sóc força transparent. A mi m'agrada tot en poesia, si és bo.
De vegades dóna laimpressió que l'artista veu el crític com l'enemic, rere la trinxera... Aquests justíssims versos teus ens fan veure com col·labora aquest amb aquell i el neteja, fixa i dóna esplendor...
Quan llegim i interpretem una novel·la, un poema o un assaig hi posem llocs que no han estat omplerts del nostre si, i fem la novel·la o l'escrit i també el fem nostre i anem, si més no quan jo escric anem d'allò connotatiu a allò denotatiu i intentem ajuntar les dues facetes en una de sola, això ho fan els poemes més bonics, cosa que l'assaig no hi arriba o si arriba ho fa amb molta dificultat i la novel·la està al terme nig entre ambdós.
ResponEliminaUna abraçada ben càlida de
Vicent
Jo crec que l'assaig pot ser com la poesia, tot depèn de l'escriptor. I la poesia com l'assaig!
EliminaEm fas pensar en el poema que et deia l'altre dia de Margarit i que no en recordava el títol: "Ser el que dius". Helena, t'admiro molt la sinceritat de ser el que dius ser, de dir sempre alguna cosa, la transparència dels teus versos. Va, et copio el poema, que ja deus conèixer i que potser s'allunya del teu, però que com que m'agrada molt no me'n puc estar:
ResponEliminaHo has construït al teu entorn.
T’ha protegit i t’ha aïllat.
Dels fonaments bastits amb l’admiració
Sota els murs de la teva poesia,
No t’avergonyeixis: són segurs.
Van fer patir l’infant. El vell ja no.
No imaginaves aquests murs tan alts.
Ara el que t’ha de preocupar
És ser el que dius. No hi ha res més
Que et doni empenta per saltar.
Ser el que dius, fer en la vida igual que en la poesia. M'agrada molt, no el coneixia, Sílvia. De quin poemari és?
ResponEliminaEs perd el senyal, 2012
ResponEliminaHolla,
ResponEliminaI am Brazilian ( Brazil )
I have a blog.
Please, you can now follow-me this blog.
Welcome to my blog.
I am happy
HERE
www.josemariacosta.com
Els versos transparents... hi ha qui es pensa que per fer poesia bona ha de rebuscar paraules i embolicar-les, i jo crec això, la poesia ha de ser transparent, a d'arribar a qui la escolti.
ResponEliminaImma,
Eliminaem referia més aviat a fer transparents els versos que analitzo, però en general és veritat que sóc força transparent. A mi m'agrada tot en poesia, si és bo.
De vegades dóna laimpressió que l'artista veu el crític com l'enemic, rere la trinxera... Aquests justíssims versos teus ens fan veure com col·labora aquest amb aquell i el neteja, fixa i dóna esplendor...
ResponEliminaMoltes gràcies, Eduard! Fas justícia a algú que prova de fer justícia.
Elimina