Mira! ja tens una altra valenciana que t'ha visitat, i és que et fas d'estimar amiga Helena! A mi també m'han protegit els llibres, des d'aquell primer que vaig llegir "Viatge al centre de la terra" i el segon "Drácula" o el tercer "El Quijote", he seguit llegint, no els he forrat mai, però mira, jo m'he quedat sempre amb el que havia llegit si he donat alguns repetits i de la mateixa edició, tot i que he donat també d'altres edicions també repetits. Però no els veig com una bellesa soterrada, son ben vius, ens estan parlant constantment i em sent acompanyat per la seua olor, per la calidesa o sentiments de qui els ha escrit i sent que em son companys, jo que vaig tenir uns mestres a l'educació bàsica que ens esbatussaven quan no et sabies la lliçò, veig i mire els mestres com un pare cruel, i hi ha una dita en català-valencià que diu "Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen". Jo me'n recorde el meu punt d'inflexió amb els llibres, va ser un dia en que estava llegint Drácula i vaig tenir la sensació de que no podria mai passar sense llegir, sense escoltar els altres, i en acabar el llibre em va fer la sensació novament de que havia perdut un moment, un amic que ja no el veuria mai més com el vaig veure mentre el llegia, vaig fruir amb el desig i el gaudi, i com que en aquella època estava enamorat d'una dona anomenada Mariló Campos Gil, una pel-rogeta, o pel-roja com li anomenava la meua família, també ho vaig viure amb amor, tot i el tema. Ara parades en el camí he vist alguns llibres com per exemple "El vagabundo de las estrellas" de Jack London o "Temps de batuda" d'Enric Valor o "La mestra" de Víctor Labrado, t'explicava l'època on parlar català-valencià o donar-hi classes era un exposar-te a tota una sèrie de violències des de certs sectors i explica la història de la primera dona que hi va donar-les, va ser un alt en el camí. Ara un llibre del que em vaig enamorar va ser "Així parlà Zaratustra" de Friedrich Nietzsche, va ser dolor i plaer el que sentia amb setze o disset anys llegint eixe llibre, o ja un parell d'anys més tard "La nàusea", la història d'un home que descobreix que ha d'escriure, que va ser una estrella o un presagi de la meua vida posterior, aquest de Jean-Paul Sartre. En fi que et parlaria una hora sencera de les meues lectures i de quines han estat una parada en el camí o un gran plaer o dolor, i quines he llegit amb indiferència, però sé que tenim un límit, la paraula escrita i cal descansar.
Una abraçada i gran experiència açò dels llibres amiga Helena, espere que perduren per molts moltíssims anys.
Els llibres ens protegeixen, i també ens poden enrabiar, quan són contenidors de paraules mentideres, o buides, o només avirrides... Suposo que estudies oposicions amb llibres: espero que no et facin enrabiar i que et portin molta sort! Una abraçada!
Oposicions; opos; posicions; sicions; cions; posi; ons; on; op; pos; si; sic; ions... Quan les hagis guanyat, escriu un poema 'op' (ja saps, op art), que tingui força ritme, i el balles a salt de jota. OX
Ells es deixen fer pessigolles amb mirada transparent, altres no hi ha per on agafar-los però no et deixes véncer i amb el pas dels anys deixen caure les etiquetes que els encotillaven, per llegir-los amb nova mirada.
I balle amb les lletres
ResponEliminasomniant posar-los accent,
si algun dia em deixes
serà intens i potent
Joana
Ai, els accents, Joana! Són gairebé invisibles però intensos. M'agrada la teva jota!
EliminaMira! ja tens una altra valenciana que t'ha visitat, i és que et fas d'estimar amiga Helena!
ResponEliminaA mi també m'han protegit els llibres, des d'aquell primer que vaig llegir "Viatge al centre de la terra" i el segon "Drácula" o el tercer "El Quijote", he seguit llegint, no els he forrat mai, però mira, jo m'he quedat sempre amb el que havia llegit si he donat alguns repetits i de la mateixa edició, tot i que he donat també d'altres edicions també repetits.
Però no els veig com una bellesa soterrada, son ben vius, ens estan parlant constantment i em sent acompanyat per la seua olor, per la calidesa o sentiments de qui els ha escrit i sent que em son companys, jo que vaig tenir uns mestres a l'educació bàsica que ens esbatussaven quan no et sabies la lliçò, veig i mire els mestres com un pare cruel, i hi ha una dita en català-valencià que diu "Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen".
Jo me'n recorde el meu punt d'inflexió amb els llibres, va ser un dia en que estava llegint Drácula i vaig tenir la sensació de que no podria mai passar sense llegir, sense escoltar els altres, i en acabar el llibre em va fer la sensació novament de que havia perdut un moment, un amic que ja no el veuria mai més com el vaig veure mentre el llegia, vaig fruir amb el desig i el gaudi, i com que en aquella època estava enamorat d'una dona anomenada Mariló Campos Gil, una pel-rogeta, o pel-roja com li anomenava la meua família, també ho vaig viure amb amor, tot i el tema.
Ara parades en el camí he vist alguns llibres com per exemple "El vagabundo de las estrellas" de Jack London o "Temps de batuda" d'Enric Valor o "La mestra" de Víctor Labrado, t'explicava l'època on parlar català-valencià o donar-hi classes era un exposar-te a tota una sèrie de violències des de certs sectors i explica la història de la primera dona que hi va donar-les, va ser un alt en el camí.
Ara un llibre del que em vaig enamorar va ser "Així parlà Zaratustra" de Friedrich Nietzsche, va ser dolor i plaer el que sentia amb setze o disset anys llegint eixe llibre, o ja un parell d'anys més tard "La nàusea", la història d'un home que descobreix que ha d'escriure, que va ser una estrella o un presagi de la meua vida posterior, aquest de Jean-Paul Sartre.
En fi que et parlaria una hora sencera de les meues lectures i de quines han estat una parada en el camí o un gran plaer o dolor, i quines he llegit amb indiferència, però sé que tenim un límit, la paraula escrita i cal descansar.
Una abraçada i gran experiència açò dels llibres amiga Helena, espere que perduren per molts moltíssims anys.
Vicent
La valenciana que m'ha visitat ho fa sempre, és una seguidora meva molt fidel.
EliminaAra mateix tinc oposicions, desitja'm sort!
Molta sort que tingues i tu saps, si més no inconscientment que tu ho vals i molt, pregaré per tu.
EliminaUna abraçada
Vicent
No les guanyaré pas, només hi han tres places, però espero continuar de funcionària interina.
EliminaSegur que sí, t'ho mereixes. Ànims i mooooolta sort!
EliminaM'ha agradat molt el poema, cuides els llibres perquè ells et protgeixin, preciós!
Sílvia,
Eliminase'm va acudir treballant, com moltes vegades.
Els llibres ens protegeixen, i també ens poden enrabiar, quan són contenidors de paraules mentideres, o buides, o només avirrides... Suposo que estudies oposicions amb llibres: espero que no et facin enrabiar i que et portin molta sort!
ResponEliminaUna abraçada!
Eduard,
Eliminajo em refereixo als meus llibres de capçalera!
Una abraçada.
Enric,
ResponEliminael teu comentari, tan maco, no ha sortit!
Oposicions; opos; posicions; sicions; cions; posi; ons; on; op; pos; si; sic; ions...
ResponEliminaQuan les hagis guanyat, escriu un poema 'op' (ja saps, op art), que tingui força ritme, i el balles a salt de jota.
OX
Olga,
Eliminasi és òptic, com pot ser un poema?
Ells es deixen fer pessigolles amb mirada transparent, altres no hi ha per on agafar-los però no et deixes véncer i amb el pas dels anys deixen caure les etiquetes que els encotillaven, per llegir-los amb nova mirada.
ResponEliminaRafel,
Eliminarellegir sol ser bo per entendre millor.
Com vestir allò que estimes, perquè perduri, perquè nu es podria desfer.
ResponEliminaSí, el plàstic és lleig però és útil.
Elimina