En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 15 de novembre de 2012

Nitidesa

Com partícules de pols
sobre una superfície negra.
Però els estels
destaquen més
quan s'hi passa el drap
d'un cel clar.
El de la interpretació.

13 comentaris:

  1. La interpretació si és ben feta fa molta llum al text, el ressalta i l'acompanya. En el teu bloc "Una cosa molt gran en una de molt petita", hi tenim exemples brillants.

    ResponElimina
  2. Potser l'acte més valent siga el de la interpretació, ja és valent l'acte d'escriure, però el d'interpretar i des del discurs de l'analista, el que omple totes les presons del món, els filòsofs, els analistes, els historiadors, els intel·lectuals. El fet d'interpretar ja és en si un posar-se en contra els d'un costat i un altre, mira, jo vaig fer un xicotet poema que en parlava, i del desig, el motor de la interpretació i que hauria de ser de la vida, els ingenus diuen que no et mulles, si saberen quelcom de defendre la individualitat!:

    Desig o ganes de viure

    Els faxendes em pensen roig,
    els rojos faxenda,
    els sociates filo-capitost,
    i els filo-capitostos sociata.
    Els homo em pensen homòfob,
    els búfals una marieta,
    l'enveja em diu “masclista”,
    els creients em diuen ateu
    i els ateus creient,
    els beguins massa espavilat
    els llestos beguí, i els abanderats
    pensen que aguante
    l'espelma del seu rival,
    els pocs homes justos es fan creus,
    pensen: _aquest s'estavella
    de tan i tan sincer.
    I jo faig el meu camí
    doncs no sóc ni just ni sant
    però em cal el discurs i el cant
    sense ficar-me amb ningú.
    Ni m'hi fique ni convenç.
    Quan em demanen sempre hi sóc,
    tot i que després em pengen.
    Però jo trec el coll de la samuga
    i dic sempre com Brassens:
    “A la gent no li agrada què
    cadascun tinga la seua fe”,
    però jo seguisc el meu camí
    tot i que la gent no li agrade
    que vaja per la via com un solitari,
    doncs algú ja em diu tebi,
    no veig cap altra solució
    que viure com sé i desitge,
    i seguisc parlant, escric i visc
    com si la llibertat hi existira.

    ResponElimina
  3. "Quan em demanen sempre hi sóc,/ tot i que després em pengen", que bo, Vicent!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, et donaré un consell (hi ha tres maneres de parlar, dels altres ho fan els qui dirigeixen llur instint de mort cap als altres, atacant-los, de si mateix parlant de l'altre, ho fan els narcissistes, els qui no estimen i de si mateix coneixent-se, ho fan els qui estimen) no tingues por mai de parlar de tu mateixa, i no caigues mai en el narcissisme d'atacar als altres amb la màscara de parlar de tu.
      Conèixe't a tu mateixa. Seguix amb el teu bloc, perquè ens dones l'oportunitat de poder fer un fòrum i una veritable tertúlia on tots hi tenim cabuda, com al món, tots, si tu vols.

      Una abraçada ben literària i filosòfica, saps? em seria molt difícil prescindir del teu bloc, hi fas veritable poesia, que és ella i el seu embolcall.

      Elimina
    2. El que volia dir és que només qui es coneix a si mateix coneix el món, i la vergonya a parlar, la vergonya en definitiva per als vergonyosos. ;-)
      I disculpa si m'he posat en pla narcissista intentant dirigir el meu desig cap a fora, cap a tu, no és mai la meua intenció, de convèncer ningú, o con-guanyar ningú.

      Una abraçada


      Vicent

      Elimina
    3. Em fa il·lusió que diguis que faig "veritable poesia", jo, quan acabo de penjar alguna cosa, començo a pensar que no val la pena. Els vostres comentaris m'ajuden.

      Elimina
  4. ¿Hi deu haver altres cels clars en l'univers?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      sí, la interpretació només n'és un, de cel clar. Sempre que es prova d'entendre s'està passant el drap de la pols.

      Elimina
  5. interpreta´m vida
    i fes que m´ estimin
    igual que estimo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il·lumina'm, dia,
      i fes que la nit m'estimi
      igual com jo t'estimo.

      Nova imatge, Enric!

      Elimina
  6. ES com si em llegires el pensament, precisament ahir vaig escriure al face que traure-li la pols a l'ànima és tan fàcil com deixar-se portar pel vers de la música, o en el teu cas també pel de la interpretació.

    Molt bon dia, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades tenim telepatia!
      Molt bon dia, Joana.

      Elimina