En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 13 de novembre de 2012

Foix

És quan la feina
t'ofega que la vena
es manifesta.


13 comentaris:

  1. Sempre m'han agradat aquestes estructures clivellades, deu ser perquè em recorden a Foix. I tens raó, si la feina s'acumula més ganes tens d'escriure.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan estudiava i treballava alhora, un professor em va dir "Així van sortint les idees", cosa que em va consolar molt amb el difícil que era la meva vida.

      Suprimeix
  2. Aquest poema expresa tot el que vol en només tres versos, i efectivament, és quan hi ha una crisi de qualsevol tipus, en aquest cas de faena, en tenir-ne molta, que la vena cradora de l'Home, dels homes i de les dones comença a eixir i fa els més importants actes i desenvolupa els més sublims sentiments, quan tot va bé la creació s'apaga, l'avorriment sol crear mort i sequera creadora.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vicent, les coses són veritat o mentida "depende del color del cristal con que se mira", però en aquest cas sol ser tal com ho dic.

      Suprimeix
  3. Clar no està renyida la veritat amb la mentida, si més no per a mi, jo pense que la realitat és una contradicció paradoxal, xiqueta, que tens tota la raó.

    Un petó d'amic

    Vicent

    ResponSuprimeix
  4. No vull banalitzar, però és veritat la dita catalana: els cansats fan la feina. Deu ser que anem carregant piles amb la marxa.
    De totes maneres resulta sa, perquè els metges recomanen fer treballar el cervell i establir noves connexions. Ànims.
    Olga X.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això diu sempre la meva mare, Olga! Jo no paro ni amb les opos!

      Suprimeix
  5. Bona aquesta... I sí, coincideixo.
    Deixo una més directe: "És quan bec que hi veig clar".
    Salut.

    ResponSuprimeix
  6. De vegades la fotocopiadora me fa la guitza. Deu tenir una vena rebel, la mossa! :D

    ResponSuprimeix
  7. Moooooooooolt, Helena!!! És quan dormo...

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...