M'agrada aquest contrast, el pes dels llibres i com de plens estan. Que difícil és retenir-ne res més que una essència lleugera! És com aquesta síntesi, aparentment lleugera de forma i tan plena per dins.
Jo estic amb tu en que La lleugeresa és el que en retens, però jo no diria mai "de la lleugeresa..." sinó com tu has dit, hi ha en els darrers temps en que el discurs capitalista s'ha aliat amb l'universitari i els homes freds o habituals del discurs de l'amo han pres l'espill de motllurar o modelar la rebelió dels homes calents per a fer-la al seu punt de mira, és a dir del gaudi o instint de mort, ha hagut dic una nova ordre paterna, un imperatiu patern que ha substituït als imperatius categòrics kantians anteriors i provinents de la modernitat, i aquest imperatiu ens diu: gaudix-ne! gaudeix fins la mort! Ha estat un engany del yin sobre el yang que molts veuen ja com la fi de la Història, és el cas de Nietzsche o Fukuyama, i en el que la velocitat i la brevetat ha substituït al camí femení darrere l'aparició de la Dona en singular despres de la mort de Déu de Nietzsche, el camí que preconava històricament la placidesa d'un encontre o el paladejar un llibre llarg o curt, però amb desig, diu el filòsof Friedrich A. Kettler que quan Nietzshe va comprar una màquina d'escriure va canviar la seua manera d'escriure i va canviar simbòlicament la seua literatura que va passar a ser més breu, en forma d'aforismes, i és que la tècnica crea el gaudi o la velocitat i ens empeny a ser més mancats del principi de vida i ens entra més en el de mort o el gaudi, diu que va escriure aquest poema: Com jo, estàs feta de ferro. Però ets fràgil en els viatges. Paciència i tacte en abundància. Amb dits destres, exigim. L'Home s'ha fet utilitarista, fràgil, tàctil, exigent, epítets típics del principi de mort. Però he de llançar una llança a favor de la brevetat, i és que és el fons de les coses allò denotatiu que ens fa estar més a prop de l'altre i fer-lo estimar, perquè escoltar una síntesi i més si és del tema de l'amor és una mica com fer l'amor amb el nostre partenaire, és com els teus versos analíticament meravellosos.
Una abraçada i salutacions des del barri de Russafa de València
Els llibres m'envolten a la feina, és normal que m'hi inspiri! La lleugeresa, com la feixuguesa, tenen el seu sentit positiu i negatiu, depèn de com te'ls miris.
M'agrada aquest contrast, el pes dels llibres i com de plens estan. Que difícil és retenir-ne res més que una essència lleugera! És com aquesta síntesi, aparentment lleugera de forma i tan plena per dins.
ResponEliminaEt passes anys arrossegant-te per la carrera, i un bon dia ets rica, t'ha servit d'alguna cosa estudiar.
Eliminam´apunto la frase "la lleugeresa és en el que retens"
ResponEliminamolt bona Helena
Enric,
Eliminala frase és, exactament, "La lleugeresa és/ el que en retens". Per raons de mètrica!
Jo estic amb tu en que La lleugeresa és el que en retens, però jo no diria mai "de la lleugeresa..." sinó com tu has dit, hi ha en els darrers temps en que el discurs capitalista s'ha aliat amb l'universitari i els homes freds o habituals del discurs de l'amo han pres l'espill de motllurar o modelar la rebelió dels homes calents per a fer-la al seu punt de mira, és a dir del gaudi o instint de mort, ha hagut dic una nova ordre paterna, un imperatiu patern que ha substituït als imperatius categòrics kantians anteriors i provinents de la modernitat, i aquest imperatiu ens diu: gaudix-ne! gaudeix fins la mort! Ha estat un engany del yin sobre el yang que molts veuen ja com la fi de la Història, és el cas de Nietzsche o Fukuyama, i en el que la velocitat i la brevetat ha substituït al camí femení darrere l'aparició de la Dona en singular despres de la mort de Déu de Nietzsche, el camí que preconava històricament la placidesa d'un encontre o el paladejar un llibre llarg o curt, però amb desig, diu el filòsof Friedrich A. Kettler que quan Nietzshe va comprar una màquina d'escriure va canviar la seua manera d'escriure i va canviar simbòlicament la seua literatura que va passar a ser més breu, en forma d'aforismes, i és que la tècnica crea el gaudi o la velocitat i ens empeny a ser més mancats del principi de vida i ens entra més en el de mort o el gaudi, diu que va escriure aquest poema:
ResponEliminaCom jo, estàs feta de ferro.
Però ets fràgil en els viatges.
Paciència i tacte en abundància.
Amb dits destres, exigim.
L'Home s'ha fet utilitarista, fràgil, tàctil, exigent, epítets típics del principi de mort.
Però he de llançar una llança a favor de la brevetat, i és que és el fons de les coses allò denotatiu que ens fa estar més a prop de l'altre i fer-lo estimar, perquè escoltar una síntesi i més si és del tema de l'amor és una mica com fer l'amor amb el nostre partenaire, és com els teus versos analíticament meravellosos.
Una abraçada i salutacions des del barri de Russafa de València
Vicent
M'agrada el que expresses. A més la lleugeresa és un concepte molt saludable en moltes esferes.
ResponEliminaSalut, Helena!
Els llibres m'envolten a la feina, és normal que m'hi inspiri! La lleugeresa, com la feixuguesa, tenen el seu sentit positiu i negatiu, depèn de com te'ls miris.
EliminaGroucho Marx digué:
ResponEliminaTrobe la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l'engega, em tanque en una altra cambra a llegir un llibre.
I jo afegiria que allí em xiuxiuegen el seu pensament que es vola lleuger per la meua ment.
Molt bo, Helena
El pensament sempre és lleuger, però per arribar-hi has de treballar feixugament! És condició humana.
EliminaO el que és el mateix: el pòsit de les paraules roman en les connexions cerebrals, secretametn esperant el moment de ser emprat.
ResponEliminaEl bagatge que és tan important en la creació.
Elimina