En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 19 de novembre del 2012

Jocs Florals

La prosa s'acaba,
com el dia.
Un poema el trobes
per casualitat
i no et deixa mai més.
No hi ha cap flor
tan apreciada com la rosa,
excepte el seu reflex.

8 comentaris:

  1. El reflex d'una rosa en un poema, per exemple. A mi m'agrada pensar que els poemes em troben a mi. Però quan coincidim, passa aquest fenomen tan especial i estrany que diu el poema, ja no ens deixem mai més i forma part de mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El reflex seria la poesia, també la interpretació. Jo no sé si vaig trobar un poema o ell a mi, però sí sé que em vaig convertir a la poesia arrel d'un poema de Margarit.

      Elimina
  2. Una prosa és això prosa i per tant finible i duradora en el moment, mentre que la poesia és eterna, perquè és l'ànima humana, tant dels homes freds com dels calents, ambdós patim i fruim i ambdós ens sentim de tant en tant alguns reflectits en bells o lletjos poemes en els que ens expliquen com si ens conegueren la nostra vida, i només per això, per sentir que algú ha sentit el que nosaltres hem sentit val la pena la Veritat, que suposa la poesia, és la única Veritat.
    De fet des de Homer fins Ferrater seguim escrivint poesia, a mi m'agrada dir que faig prosa poètica, que també hi és una altra manera.
    Però ja et dic, un assaig sobre la corrupció de l'Ajuntament de Coentòria pot durar dos o tres anys mentre que l'Odissea ja veus...

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      és veritat, hi ha molta poesia dins la prosa, encara que no sigui poètica, que també perdura.

      Elimina
  3. I quan la rosa es lliura al vent augmenta el seu valor!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, Joana. El vent de l'observador sempre fa més maca la rosa.

      Elimina
  4. precioses paraules Helena, fruit de la reflexió més profunda i plenes de significat

    una abraçada ! i gràcies per les teves visites i comentaris al meu bloc
    fins la propera !
    joan

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...