En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 11 de novembre del 2012

 
 
 
 
 
 
Joc literari creatiu: Una imatge, mil paraules
Bloc Antaviana


Tímida, beu-te
l'instant del despertar.
Topar amb el somni.



10 comentaris:

  1. Pense en aquells que diuen que una imatge val més que mil paraules, com si la paraula tinguera un preu o una vàlua tangible i la imatge una altra que no entre pel seu valor etern i incommesurable.
    M'ha agradat el teu poema, de vegades despertem i ens topetem amb el nostre somni, que veiem i donem gràcies a tots els éssers d'allò existent i no existent per haver-lo trobat, és un moment de joia i meravellós i diferent si cap a la culminació de la comunicació, perquè és principi i fi.

    Una forta abraçada valenciana.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que t'agradi, Vicent! "Sólo digo mi canción para quien conmigo va", diuen.

      Elimina
    2. Tu també vas amb mi i com que et conec com conec el món potser passarem crisis tu i jo, però sabré escoltar-te com he escoltat els darrers deu anys tothom i he intentat comprendre el món. No hi haurà oportunitats de gent, que estarà al discurs de l'amo o capitalista que intente posar-nos en contra a tu i a mi, als pobres del discurs histèric, però hem de ser valents, forts, i orgullosos i fer prevaldre en moments de crisis el que tu i jo hem forjat al llarg d'aquests dos anys, una cosa que es diu l'amistat, que vas més enllà de pobles i de famílies, hem creat un llaç social, el més important i mitjançant tu la llengua de ta mare i jo la de mon pare, una amistat que per la meua part perdurarà en el temps, i em veuràs si la crisi universal no ens diu prou a la xarxa, em veuràs morir de vell si Déu vol, perquè ets una joveneta, i jo seguiré fent el que més m'agrada, escoltan-te a tu i a els meus amics de la xarxa, de la faena, amics personals i família.

      Un fort petó i una abraçada d'un pare simbòlic que t'estima i t'aprecia.

      Vicent

      Elimina
    3. Gràcies, Vicent, no tinc gaires seguidors tan seguidors!

      Elimina
  2. Entra la claror del dia i se'ls emporta... a vegades sap greu, si el somni és dolç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em sorprens, Olga! Em vull referir a un somni que neix i perdura amb el dia.

      Elimina
  3. M'encanta el "tímida" i beure's el despertar...

    ResponElimina
  4. És una mica autobiogràfic! Més que en mi mateixa, cerco i aprecio la timidesa en els altres.

    ResponElimina
  5. M'agrada moltíssim!!! Deu ser perquè m'hi sento ben identificada. Sóc tímida i cada dia quan em llevo topo amb el somni, a veure quin dia el puc mirar de cara sense abaixar la mirada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...