En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 1 de desembre del 2012
Oasi
L'elegància consisteix
en la màxima senzillesa
amb un toc de sofisticació.
Com la lluna enmig de la fosca,
la teva illa del tresor,
o un punt de llibre
que sempre t'espera
dins la novel·la de la teva vida.
Jo crec que l'elegància és un acte de fe, és un estat de la consciència que fa que et sentes d'una manera completa-masculina o no-tot femenina però que et sentes complet o en la completud o en la incompletud, un estat que ens diu som autosuficients, però per a ser elegant hem d'haver patit, jo pense, i sempre el que jo pense de l'elegància, perquè per a cadascú és diferent, que una arruga de patiment, un senyal a la cara ens pot dir molt de la vida d'una persona i el seu o la seua creu, com una pàgina a una novel·la que tu dius, a la novel·la de la nostra vida, que en la majoria de les persones està per descobrir i uns pocs saben fins a la pàgina on acaba. I la senzillesa és fonamental, el no creure's elegant ni bell, si més no per a mi fa la bellesa i l'elegància, no puc dissimular una certa sensació d'olor a vinagre quan veig una dona creguda que passa com un titot per davant meu, me'n recorde de la dona del Beckam, no sé si te'n recordes d'eixe futbolista, he, he, he...
En fi, una abraçada carinyosa a una dona, tot amor és projecció i transferència, a una dona elegant.
M.agrada mes la senzillesa acompanyada de silenci, discreta, les conseqüencies dels proncipis, l.elegancia es no reclamar ni exigir cap premi. Un peto guapa
La senzillesa massa senzilla pot ser com peix bullit. El contrast entre senzillesa i luxe pot ser molt interessant, crec. A vegades, però, l'absència de coqueteria és la màxima coqueteria.
Jo crec que l'elegància és un acte de fe, és un estat de la consciència que fa que et sentes d'una manera completa-masculina o no-tot femenina però que et sentes complet o en la completud o en la incompletud, un estat que ens diu som autosuficients, però per a ser elegant hem d'haver patit, jo pense, i sempre el que jo pense de l'elegància, perquè per a cadascú és diferent, que una arruga de patiment, un senyal a la cara ens pot dir molt de la vida d'una persona i el seu o la seua creu, com una pàgina a una novel·la que tu dius, a la novel·la de la nostra vida, que en la majoria de les persones està per descobrir i uns pocs saben fins a la pàgina on acaba.
ResponEliminaI la senzillesa és fonamental, el no creure's elegant ni bell, si més no per a mi fa la bellesa i l'elegància, no puc dissimular una certa sensació d'olor a vinagre quan veig una dona creguda que passa com un titot per davant meu, me'n recorde de la dona del Beckam, no sé si te'n recordes d'eixe futbolista, he, he, he...
En fi, una abraçada carinyosa a una dona, tot amor és projecció i transferència, a una dona elegant.
Vicent
Vicent, sí que me'n recordo de la Beckam! Molt bo.
EliminaOstres, el punt de llibre m'ha deixat descol.locat, una bona imatge i sorprenent!
ResponEliminaA vegades, cercant la imatge exacta, tens sorpreses com aquesta, Igor.
Elimina... i un dia trobes la pàgina que t'ha estat dedicada, i dius... ¿com l'ha poguda encertar tant?
ResponEliminao un full en blanc on escriure una poesia...
ResponEliminaSí, Imma, la poesia és en ella mateixa com la lluna, al costat de la prosa.
EliminaOlga, t'han dedicat una pàgina en un llibre? Que maco, quina sort!
ResponEliminaA mi també m'ha encantat el punt de llibre, Helena. Una molt bona imatge, que ben trobada.
ResponEliminaSuposo que és perquè estimo les novel·les, malgrat tot.
ResponEliminaM.agrada mes la senzillesa acompanyada de silenci, discreta, les conseqüencies dels proncipis, l.elegancia es no reclamar ni exigir cap premi.
ResponEliminaUn peto guapa
La senzillesa massa senzilla pot ser com peix bullit. El contrast entre senzillesa i luxe pot ser molt interessant, crec. A vegades, però, l'absència de coqueteria és la màxima coqueteria.
Elimina